Un cop vista aquesta creació, un té la sensació que hi ha hagut algun tipus d’error a l’hora de ser programada en el Grec. Considero que no és possible que allò que hem pogut veure s’hagi creat per ser exhibit en un teatre. De fet, abans d’entrar, els responsables de la sala Hiroshima expliquen al públic que poden entrar i sortir en qualsevol moment de la sala, les vegades que ho desitgin. A priori, això no té sentit per un espectacle de dues hores, però un cop ets dins ho entens perfectament. Allò que un principi ens podíem pensar que era un espectacle, no és tal, sinó que es tracta d’una performance feta per museus en la que el públic visita la sala el temps que desitja i després se’n va a una altra. Aquí, això perd tot el sentit i, clarament, els programadors del festival han comés un error. En aquest sentit, han aconseguit que el públic surti pensant que allò que han presenciat no és el que li havien dit que veuria, quedant arraconada una magnifica creació que en el seu lloc i format adequat brillaria, ja que està molt ben dissenyada i executada. Una llàstima.
Nota-valoració: la meva baixa puntuació es deu al que considero que ha estat un error de programació, ja que aquesta creació s’hauria d’haver exhibit en un format diferent i adient per ella. Realment, el muntatge és excel·lent i United cowboys han fet una bona feina.