Anatomiad’unsuïcidi d’AliceBirch, una de les cinquanta artistes més influents del Regne Unit, es va estrenar al teatre Royal Court de Londres el 2017.
L’obra, en forma de tríptic, presenta tres generacions de dones d’una mateixa família i indaga si el trauma pot ser transmès genèticament.
1973, 1998 i 2028, tres dones com a protagonistes, la Carol, l’Anna i la Bonnie.
Per mitjà del suïcidi, l’obra indaga sobre la possibilitat que els traumes o malalties mentals puguin ser transmeses de mares a filles.
La dramaturga es planteja fins a quin punt la predisposició al suïcidi és a causa de factors genètics o socioculturals?
Se’ns plantegen preguntes com. Es pot trencar la línia successòria? La podem fer desaparèixer?
«Necessito saber que soc on s’acaba.
… Biològicament, completament, amb una certesa absoluta que soc on s’acaba.
Que la línia no va més enllà.
Que s’acabi aquí».
Un espectacle complicat de seguir per l’entrellaçat de les escenes i els diàlegs entrecreuats de tots els personatges i el de les tres èpoques: present, passat i futur.
Una obra que ens fa caminà per la corda fluixa, passant de la diferència, a la successió, el canvi, l’herència, la transmissió, fins finalment arribar al trencament.