Alan és el darrer muntatge de WeColorMusic (Mateu Peramiquel i Mar Puig), una companyia que expliquen històries reals amb l’objectiu de portar l’espectacle més enllà de l’entreteniment.
Alan es va estrenar al teatre municipal La Sala de Rubí sota el títol d’Arrels. Es tracta d’un musical de petit format inspirat en un fet real, la història del rubinenc Alan Montoliu Albert, un jove transgènere que es va suïcidar després de patir assetjament a l’escola i al carrer.
No es tracta d’un espectacle infantil, és un espectacle per a tots els públics, sobretot per a aquell sector juvenil que tant necessita mirar-se al mirall i veure-hi reflectida la realitat d’un adolescent tal com és veritablement.
És una proposta on acció, moviment, cos, paraula i veu funcionen de manera totalment fusionada a escena.
Hi ha molta sincronia, talent i esforç dalt de l’escenari.
Una posada en escena espectacular, una banda sonora original, unes interpretacions i veus (Patricia Paisal, Vinyet Morral, Andreu Mataró, Cisco Cruz) brutals!
La música és en directe. Dos músics dalt de l’escenari, Mateu Peramiquel i Danko Compta.
La música està molt lligada a la història, tant per la dinàmica i ritme general de l’obra, com per l’ambientació, les emocions i estats d’ànim dels protagonistes.
Al llarg del musical hi ha una gran diversitat de gèneres i d’estils musicals: balades, pop, rock…
Les cançons són meravelloses, hi ha de molt emotives i de més alegres.
Les composició musical, lletres i arranjaments les signa en Mateu Peramiquel.
Gràcies per aquest súper esmorzar, Com m’agrada el Nadal, Sempre he sigut jo, Crec que tot va bé, Alguna cosa em diu que no puc, Un pas endavant o Vull caminar com mai , són alguns dels temes que podreu escoltar al llarg d’aquest musical.
Alan és un musical que remou i emociona sense entrar en dramatismes ni sensacionalismes.
És una història molt ben explicada, feta amb molta sensibilitat.
Alan és una obra que ens convida a reflexionar sobre un munt de temes, com la identitat personal, la llibertat individual, la tolerància, la importància del suport emocional, l’assetjament escolar i social, el patiment personal i familiar, el suport familiar i de la manca de serveis en l’àmbit sanitari, educatiu i judicial.
– És un musical que lluita contra la transfòbia i l’assetjament social cap al col·lectiu LGTBI+
-És una manera de fer visibles actituds totalment intolerables, com el fet de decidir transcendir a una normalitat imposada.
-És un espectacle que vol visualitzar una situació que malauradament avui en dia és més comú del que sembla
– És un homenatge a totes aquelles persones que lluiten per trencar barreres i desconstruir aquest sistema per tal de fer-lo més just i equitatiu.
Haig de dir que desconeixia per complet aquest cas i la veritat és que la història de l’Alan m’ha impactat moltíssim.
És un musical meravellós, fet amb molta sensibilitat.
M’ha agradat molt la manera d’exposar a història. De forma clara, però evitant dramatismes, tot i que hi ha moments que és inevitable emocionar-se. A mi m’ha arribat molt, he empatitzat amb totes les emocions per les quals transiten els personatges (angoixa, patiment, soledat, dubtes, il·lusió, desig, amor, humor, ràbia…).
No us perdeu per res del món aquesta petita i alhora tan gran joia teatral.
