Una família indecent

Em vaig interessar força pel seu argument, malgrat que no som especials seguidors d'aquest tipus de comèdies considerades més aviat comercials: em va interessar per què vaig entendre que entre riure i riure, volia d'alguna manera ridiculitzar amb humor la corrupció de tota la societat en la que vivim i que també volia posar sobre la taula el que arribem a ser capaços els éssers humans per tal d'assegurar-nos una feina.

I és cert que a molts de nosaltres se'ns omple la boca quan critiquem la "CORRUPCIÓ" que està instal·lada en el poder polític, en els que dirigeixen els nostres destins, però pocs parlem de les petites corrupcions, de la que potser també som protagonistes, aquelles "petites" corrupcions del dia a dia que envaeix tota la societat, i que per desgràcia comencem a considerar com a normals.

Crec que les intencions del seu autor eren bones, fer una comèdia perquè la gent s'ho passi bé i aprofitar l'ocasió per d'alguna manera fer una mica de crítica social. Però un cop vista la representació creiem que alguna cosa se'ls hi ha escapat de les mans, perquè de les potser 20 persones que seríem a la sala, només un parell de noietes reien de tant en tant... i la resta restàvem muts.
Unes interpretacions força desiguals que mostraven uns personatges no massa creïbles.

No sabríem dir ben bé que ens ha fallat, si el text, si les interpretacions, si la posada en escena, malgrat que estem convençuts que en bona part ha estat una direcció desencertada, que no ens ha sabut transmetre el que l'autor volia.

Aquesta és simplement la nostra opinió, perquè malgrat que a nosaltres no ens ha acabat de fer el pes, reconeixem que alguna cosa se'ns ha escapat, perquè sinó, no seria lògic que ja portes 3 mesos en cartell.

Si desitgeu veure la ressenya completa, només heu de clicar AQUÍ