Un home amb ulleres de pasta

D'homes amb ulleres de pasta n'hi ha a totes les festes. Són aquells personatges pedants, que només veuen cinema de culte, llegeixen novel·les d'autors maleïts i escolten música de grups que encara no han sortit del seu garatge. Però, com són en realitat, en el seu jo més íntim aquests individus? En Jordi Casanovas té una hipòtesi interessant que ens presenta en forma de comèdia de terror. Amb un text sorprenent, de ritme impecable i amb personatges creïbles et clava a la cadira i no et deixa anar fins al sorprenent fosc final. L'obra amb el que tot va començar (quan "tot" és la Sala Flyhard).

Més informació...

Mentre esperava per veure la representació, l'actriu Clara Cols em va comentar que "aquesta va ser l'obra amb que tot va començar", ja que es tracta de la primera peça que es va poder veure a la Sala Flyhard ara fa tres anys. Sens dubte, va marcar els fonaments de la jove companyia, sent l'inici d'un llarg número d'èxits que han aconseguit fidelitzar a un nombre elevat d'espectadors, gràcies al seu alt nivell qualitatiu. Així doncs, ens trobem davant d'una peça de teatre contemporani en clau de comèdia fosca i amb molta mala llet, que aconsegueix fer-nos reflexionar sobre el tipus de gent tòxica que de vegades ens envolta i sobre la prepotència artística utilitzada per aparentar. A més, l'obra provoca el riure gràcies a un humor intel·ligent i molt agut, mentre que en altres moments ens fa entrar en veritable tensió, gràcies a una direcció molt encertada de Jordi Casanovas, un mestre recreant atmosferes. Per altra banda, els quatre actors estan fantàstics i transmeten a la perfecció les diferents propostes escèniques, movent-se hàbilment pels registres que va plantejant el text.

Es podria dir que he anat seguint, no de manera premeditada, la trajectòria teatral d'en Jordi Casanovas. No em definiria com un fan incondicional, però sempre que vaig a veure alguna cosa que ha passat per les seves mans, noto una manera de fer teatre quotidiana i fresca que m'enganxa. Un home amb ulleres de pasta supera el bon sabor de boca que em va deixar La Revolució. La que ens ocupa és sorprenent, divertida i angoixant. Podríem dir que és una comèdia de situació, però ens deixariem molts matissos. Partint d'un sopar aparentment tranquil, Jordi Casanovas sacseja l'espectador de l'humor a l'angoixa. L'autor ens distreu amb la quotidianitat de la situació, amb uns personatges ben reconeixibles, entre els que colarà l'epicentre d'aquest sisme, en Marcos, un home amb ulleres de pasta.

No us deixeu perdre aquesta obra sorprenent, premi TimeOut del 2011, sens dubte una hora i mitja de bon teatre que us passarà volant.