Umbilical

Es tracta d'una tragicomèdia que apropa l'espectador a una història autèntica sobre una relació que per algunes persones podria traspassar els límits normalment establerts, oblidant les normes per poder arribar a ser feliç. On són els límits en l'amor i el sexe ?

Una parella a la recerca d'un fill s'adona que malauradament ell és infèrtil; de comú acord busquen la millor solució possible i creuen que aquesta passa per demanar al seu millor amic els ajudi a la fecundació. Quant esforç demana la llibertat? I, ¿on s'acaba la teva i comença la meva?

Una història que comença en sentit contrari als esdeveniments sels fets, per tal d'explicar-nos com s'ha arribat a prendre aquesta decisió. Sorpresa de l'amic i rebuig d'entrada, però que finalment és acceptada per la gran amistat que comparteixen els tres. Una relació d'amistat que pot acabar amb el trencament d'aquesta amistat o be, es pot acabar convertint en amor real, traspassant els límits formals en les relacions humanes i familiars.

Un text molt ben tractat que ens fa molt real la situació plantejada i que ens fa comprendre i acceptar com a "normal" una concepció diferent del que sempre ens han explicat que és l'amor, la vida en parella i la relació d'amistat.

Unes interpretacions que ens han agradat moltíssim, la de tots tres però molt especialment la de l'amic, interpretat per Sergio Vega, per la seva naturalitat i potser pel paper que li ha tocat en sort, un personatge que ens parla amb una barreja de castellà /català que el fa molt proper i creïble, en la societat en la que vivim.

Una proposta que ens ha agradat molt, ja que traspassa de lluny la comèdia, per entrar en temes força profunds, sobre l'amistat, l'amor, la relació de la parella, la fidelitat de la parella i la llibertat sexual acceptada per totes les parts implicades. Una narració que ens fa reflexionar molt sobre les barreres que ens hem format entre tots, en la concepció d'on pot arribar l'amor en l'ampli sentit de la paraula.

Esperem que ben aviat pugui ser programada en algun teatre del nostres país, perquè creiem sincerament que paga la pena que molt mes públic tingui accés a veure aquesta proposta escènica.

Si voleu llegir la proposta original sencera, només heu de clicar AQUÍ

Sense filtres. Podem veure a una amic o amiga de fa 10 anys sense els fitres que s'han anat construint al llarg del temps? Podem canviar aquets filtres i descobrir una nova relació? Què passa quan ens obrim a noves situacions, a noves possibiltiats? A escena, un exemple. Obra amb mooolt de text, massa per al meu gust. M'ha semblat molt explicativa i redundant, amb molta necessitat de clarificar el què es volia transmetre. Al mateix temps, moments en que l'expressió corporal ha sigut l'única protagonista, i que deien més, que ho deien tot. Molt ben trobats, molt bonics. Hi ha escenes divertides i ben jugades, amb complicitat amb el públic i que han omplert la sala de rialles. Tot i que se m'ha fet un poc llarga, m'ha mantingut tot el temps present gràcies al seu dinamisme i la seva lleugeresa. No he sortit amb grans revelacions sobre una temàtica tan a l'ordre del dia, ni impressionada per la part tècnica, ni he fet cap viatge emocional, però l'obra és està bé, he rigut i té moments d qualitat.