Tot esperant Godot, el musical

Tot esperant Godot es una adaptación musical de la obra original de Samuel Beckett con dramaturgia y versión de Marc Angelet, dirección de Albert Gràcia y representada por miembros de la Companyia Pot Teatre. La música en directo y las canciones las debemos a Keco Pujol.

Todo el montaje es de Femarec. Es una Sociedad Cooperativa catalana con 27 años de historia y que tiene como finalidad la formación e inserción laboral de colectivos vulnerables y niños o adolescentes con discapacidades diversas

Pot Teatre ha sido pionera en la creación de un teatro inclusivo con acceso a los circuitos profesionales. Y lo están consiguiendo. Ha optado en esta ocasión por una propuesta atrevida ya que es difícil en su versión original. Forma parte de la corriente del teatro del absurdo ligado al movimiento existencialista de los años 60. Y digo atrevida porque los diálogos son difíciles de seguir, la repetición de conceptos y frases convierte el texto en un diálogo absurdo que es un reto para actores/actrices profesionales.

Jo asistí al Godot de Lluís Pasqual en el año 99. Anna Lizaran era Vladimir y Eduard Fernández era Estragó. Los dos vagabundos se encuentran con Pozzo (Francesc Orella) y su esclavo Lucky (Marc Martínez) en esta espera de Godot donde se manifiesta que lo único que importa es el paso del tiempo utilizando unos diálogos monótonos, breves, absurdos y reiterativos.

En la propuesta de Pot teatre hay elementos diferenciadores del Beckett original. La música ha suavizado un texto que ha sido adaptado y recortado sin perder ni un ápice su sentido. Estragó ha sido desdoblado en Estra (Albert Fèrriz) y Go (Fernando Montero). Vladimir es Anna Ma Martínez. Aparecen el amo Pozzo (Marga Padrós) y el esclavo Lucky (Ariadna Rallo). Ariadna Rallo es también el mensajero (esta vez montada en un caballo sin las alas con las que simbólicamente aparece en la versión de Pasqual).

Los cinco actores/actrices consiguen un Godot simpático, divertido y muy ameno. Me atrevería a recomendarlo como teatro familiar ya que los niños son capaces de entender la absurdidad y la repetición de palabras, temas y situaciones. La repetición es la base del juego y del aprendizaje y, aunque no era la finalidad de Samuel Beckett, Pot Teatre ha escogido y adaptado una obra que puede ir dirigida a todos los públicos.

Aquest és el segon espectacle que veiem de la Companyia POT Teatre de Femarec (formada per un grup de persones amb discapacitat intel·lectual), i com en l'espectacle que vàrem veure fa uns 6 mesos (AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical), tornem a valorar-la també de forma especial, amb la màxima puntuació cargolaire, perquè mereixen el nostre reconeixement per l'enorme esforç de tot l'equip que ha aixecat el projecte.

FEMAREC va ser pionera en apostar per una companyia de teatre íntegrament composta per persones amb discapacitat, amb la voluntat de normalitzar l'accés d'aquest col·lectiu a espais de cultura i creació. Amb el pas dels anys han aconseguit conformar un grup estable d'actors i actrius que han après l'ofici i que han esdevingut professionals de l'escena.

TOT ESPERANT GODOT és una proposta musical a partir de l'obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i direcció d'Albert Gràcia. La música original interpretada en directe, i el text de les cançons són de Keco Pujol.

Una proposta singular i arriscada amb l'alt valor afegit del seu missatge social.

TOT ESPERANT GODOT és un clàssic inqüestionable del teatre del segle XX. L’obra va ser estrenada el 1953 a París, i el 1957 es va representar la primera versió en català. L’espectacle s’ha representat, i es segueix representant, en escenaris d’arreu del món.

Vladimir és Anna Ma Martínez, Estra és Albert Fèrriz i Go és Fernando Montero. Tots tres interpreten els seus personatges amb una enorme entrega i autenticitat i ens han fet reflexionar sobre el que implica esperar alguna cosa que ha d’arribar però que tampoc estem segurs de què finalment arribi.

Té sentit passar la vida esperant que passi alguna cosa??

Pozzo és Marga Padrós i Lucky és Ariadna Rallo, esplèndides en els seus papers d’amo i esclau, l’amo és el personatge tirànic que fa de l’altra el que vol, un esclau sotmès que ni tan sols és capaç de pensar per si mateix. Ells marxen i un missatger, divertida recreació d’Ariadna Rallo a sobre d’un cavall, els hi fa arribar un missatge: Godot no vindrà avui, possiblement vindrà demà.

L’endemà tot es torna a repetir però res no és igual, perquè res es torna a repetir de la mateixa manera. Ells continuen esperant Godot, però ara Pozzo és cec i Lucky és mut i el missatger que torna a portar un missatge de Godot diu que no és la mateixa persona que el dia anterior els hi va dur el missatge.

Una posada en escena on el temps i l’espai són indeterminats i ahistòrics tot i que l’espectador percebrà certs símbols que l’aproparan a un ambient que pot semblar des d’un cabaret del western antic, fins a una sala contemporània.

Com ja vam dir a l’anterior crònica aquesta és una ocasió única per veure un espectacle de teatre inclusiu, una crida a la solidaritat, a la tolerància i al respecte a la diversitat.

Bravo a tot l’equip que lluita per fer-ho possible.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ