The primitals

Yllana i Primital Brothers s’uneixen per a sorprendre’ns amb “The Primitals”, una divertidíssima comèdia musical.

És la història d’una tribu lleugerament disfuncional,  amb somnis de grandesa i desequilibris mentals. Una parodia de la humanitat i del seu comportament social (desig, poder, autoritarisme, repressió, amistat, odi, amor, por, supervivència,  submissió, valor, diversió,...) amb un gran sentit de l’humor.

“The primitals” és una  combinació de música a capella, beat box (percussió vocal), humor gestual i sons onomatopeics.

Quatre cantants actors extraordinaris. Íñigo García, Pedro Herrero, Adri Soto i un sensacional Manu Pilas ens van fer gaudir d’una vetllada inoblidable. La qualitat vocal d’aquests quatre artistes és impressionant, de la mateixa manera que la seva expressivitat, la seva energia i dinamisme. Es nota el bon rotllo i la complicitat que hi ha entre ells, ingredients bàsics pel bon funcionament d’aquest espectacle.

“The Primitals” és un espectacle d’aquells que en diem rodó. Cuidat al mínim detall, des de la posada en escena, la direcció, la interpretació, la caracterització i la il·luminació. La música, les cançons, el moviment i el gest, tot absolutament tot és summament important  en aquest espectacle, fins hi tot la implicació del públic.

“The Primitals” és el clar exemple que amb una escenografia senzilla, un bon joc de llums i una direcció molt acurada, es poden fer grans espectacles.

No hi ha text. La trama es desenvolupa majoritàriament a ritme de cançons i algunes coreografies. Cançons de diferents estils i èpoques, que van des de versions bàsiques de soul a temes més complexos de música clàssica i contemporània, passant per  tot tipus de versions i fusionant diversos estils i lletres. Rock, pop, soul, òpera,... Cançons mundialment conegudes de totes les èpoques i estils com “Sweet dreams” de Eurythmics, “Bad” de Michael Jackson, “Stairway to Heaven” de Led Zeppelin  o “Rocking Rehab NO NO NO” d’Amy Winehouse , per posar-ne alguns exemples.

Moments realment inoblidables que fins hi tot ens arriben a emocionar, com quan canten el tema Bohemian Rhapsody de Queen, una versió de Nessun Dorma de la Òpera ”Turandot” de Puccini, el Lascia ch’io pianga de la Òpera “Rinaldo” de Georg Friedrich Händel o la molt ben aconseguida fusió entre el tema Creep un dels més grans hits de la carrera de Radiohead i Vesti La Giubba,  una de les àries més famoses de la òpera Pagliacci de Ruggiero Leoncavallo

Fantàstic el número- homenatge a les bandes sonores de pel·lícules tan conegudes , com Indiana Jones, Stars wars, Braveheart , Joc de Trons, ET i Superman.

No hi ha diàlegs, però tot s’entén a la perfecció.

Cal destacar la magnífica feina de caracterització dels personatges, tant pel que fa al disseny de vestuari de Tatiana de Sarabia, com pel maquillatge d’África de la Llave, que a més a més de ser molt visual, dona molt de joc a l’espectacle.

 “The Primitals”  és creativitat, imaginació, dinamisme i frescor. És una sorpresa rere una altra. És quedar-se amb la boca oberta escoltant les seves veus increïbles i no poder parar de riure davant la seva gràcia i talent.

Aquest espectacle es va poder veure al Teatre Espai Escènic Iago Pericot de Ca n'Humet (El Masnou) dins el Festival Ple de Riure d'enguany.

Yllana tiene una marca muy personal. Usando el «payaso ruso de colores» o su evolución mas digerible, «el clown nortemaericano» hacen un humor gestual con todos los elementos de estas figuras.

No es fácil crear una premisa de humor (un código que el espectador entienda) con el público. En esto Yllana es magistral, lo consiguen en un tiempo record y se meten al respetable en el bolsillo desde el primer minuto. Su buen hacer gestual, un preciso y contundente manejo del ritmo de comedia y una comunicación fantástica con quien les mira desde el patio de butacas hace que Yllana esté en la cumbre de la comedia gestual.

En Primitals consiguen sumar a esto el canto. ¡Un gran hallazgo! ¡El clown que canta! Puede parecer una tontería, pero es un gran hallazgo teatral. Y a esto hay que añadir que no solo cantan… ¡¡¡cantan y cantan de maravilla!!! The Primitals esta lleno de canciones (de hecho el 95 % del espectáculo es cantado) conocidísimas que ayudan a tejer la historia y a mostrarnos los sentimientos, ambiciones, envidias y maquinaciones de estos cuatro aborígenes.Canciones llenas de arreglos fantásticos, armonías deliciosas y voces maravillosas que sorprenden y entusiasman al público mas exigente.

Sin embargo, hay algo que no me convenció del todo. Algunas canciones eran demasiado largas y rompían el ritmo de la narración, otras no aportaban nada a la obra y parece que su única función fuera ornamental o graciosa (rompiendo también el ritmo de la narración). Esto deja un poso de obra algo lenta en algunos momentos. Es solo mi percepción y puede que me equivoque.

En cualquier caso The Primitals es una comeda con mayúsculas con clowns que cantan muy bien y una historia detrás llena de ternura y humor.