Run like a girl

Podem limitar a les nenes, i dir-los-hi què haurien o no hauria de ser?

Un tant per cent molt alt, les nenes senten que la societat les limita, sobretot durant la pubertat, temps en el qual la confiança cau en picat.

“Run like a girl” vol canviar el sentit de la frase "com una noia", i fer d'un insult, un compliment, i trencar limitacions.

Què importa ser un home o una dona?

Per què les nenes han de ser princeses?

Perquè les nenes no poden tocar la trompeta, jugar a bàsquet o futbol, o practicar esports de risc?

Per què les nenes han de saber cuinar, fregar i planxar ?

Per què les nenes s’han de maquillar i estar sempre físicament bé?

Per què busquem diferències on no hi ha d’haver-hi ?

 

“Run like a girl” neix arrel d’un fet real: el de David Reimer, un dels casos més escandalosos de la història de la psicologia; i de l’espot “Like a girl” de la marca de compreses Always (Procter&Gamble), que va ser dirigit per Lauren Greenfield, i amb el que va guanyar l’ Emmy 2015 al millor anunci de l’any.

Un espot, de caràcter reivindicatiu, on es denuncia l’ús de l’expressió “fer alguna cosa com una nena” fet de forma despectiva. Durant un càsting se’ls hi va demanar a diversos homes i dones: corre, llança una pilota o pega com una nena. Tots van realitzar aquestes accions d’una forma ridícula. En la segona part de l’espot, son nenes les que es posen davant la càmera i demostren que corra, llançar una pilota o pegar com una nena no significa fer aquestes accions de forma ridícula. “Corro com una nena per què soc una nena” conclusió a la que vol arribar aquest espot.

“ Run like a girl” és una història tràgica, però també un cant a la llibertat.

Sis noies. Sis persones. Set amb la pianista. Ens diuen...imagineu per un moment que les dones sou homes i que els home sou dones.

Elles interpreten papers...d’home o de dona, això no importa. Són aquí, al nostre davant, i ens volen explicar una història. Una història d’homes o de dones, una història de persones.

Dos germans bessons, un error mèdic, un canvi de sexualitat involuntària, una educació sexista, una sexualitat artificial, manipulació, teràpia psicològica, booling, teràpies inhumanes, intents de suïcidi, frustració, infelicitat,... suïcidi.

“Vaig provar a comportar el que altres persones volen que em comporti i després em vaig adonar que era horrible”.

“Run like a girl” no és un musical, ni tampoc un concert, però hi ha música i cançons en directe. Possiblement és una barreja de tot plegat... interpretació, música i cançons .

La música i cançons en directe m’han fet posat la pell de gallina. Unes veus increïbles, espectaculars !!! Cançons de Lou Read, David Bowie, Michael Jackson, cantades amb molt de sentiment. Emocions, llàgrimes.

L’escenografia és quasi inexistent; tan sols unes quantes cadires vermelles i un piano, han estat suficients per donar joc a tot l’espectacle.

Els personatges homes-dones, dones-homes han estat magníficament interpretats per les actrius: Agnès Muñoz, Claudia Nogués, Lara Villodres, Marta Closas, Núria González i Llausí, Sandra Morales i Núria Sleiva. Totes estan a un mateix nivell interpretatiu. Fantàstic. Felicitats noies!!!!

Bon text i bona direcció d’Helena Tornero, amb un missatge molt clar: Deixem-nos d’encasellar, d’estereotips i de rols, i siguem tan sols persones.

Llàstima que tan sols s’ha pogut veure durant quatre dies. Espero que es torni a programar ben aviat.

Felicitats a tot l’equip; m’heu emocionat.