Refugi a les rocoses - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones

Sinopsis

Humor, intriga y amor incondicional para una comedia sucia llena de momentos sorprendentes, imposibles y absolutamente hilarantes.

SINOPSIS:

Tres amigas celebran el 40 aniversario de una de ellas en un refugio en las montañas rocosas en pleno invierno. Al llegar al refugio se quedan incomunicadas por un alud de nieve. Encima, la amenaza del Carnicero de las Olimpiadas, el psicópata asesino que asedió la zona descuartizando y violando mujeres, amenaza su quebradiza estabilidad. Y por si no fuera poco, lo que tenía que ser una celebración íntima entre amigas, resulta invadida por la aparición de un cuarto personaje en discordia. La desventura no ha hecho más que empezar.

Duración:
70 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Humor, intriga y amor incondicional para una comedia sucia llena de momentos sorprendentes, imposibles y absolutamente hilarantes.

SINOPSIS:

Ficha artística

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 3

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Esbojarrada però confosa

Crec que el principal problema de Refugi a Les Rocoses és que promet més del que ofereix. Te la venen com una comèdia esbojarrada però el seu humor és força convencional. Pretén donar girs inesperats però acaba confonent al personal amb unes escenes finals força difícils de pair. Vol parlar de temes transcendentals però tot queda relegat a quatre frases ben intencionades i fora de lloc. Veient-la sembla que han volgut captar l'esperit "gamberro" d'un Martin McDonagh, per posar un exemple, però la cosa no ha arribat a bon port...

Val a dir, però, que hi ha situacions divertides i que amb l'aparició del personatge masculí es creen moments interessants. També s'ha de reconèixer que els actors s'esforcen per fer creïbles situacions molt increïbles, i en aquest sentit Cristina Gámiz s'emporta gran part de les rialles gràcies a una composició que connecta de seguida amb els espectadors. Resumint, crec que la idea original tampoc donava per molt, però segurament podria haver-se conduit amb menys entrebancs...

15/02/2014
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La verdad es que leí el argumento de la obra y me entraron unas ganas inmediatas de ir a verla. Por eso no lo dudé ni un momento.
La lástima ha sido cuando he ido a verla y me ha dejado un poco frio.
La obra empieza muy bien. Las actrices interpretan de maravilla y te sacan una sonrisa con sus diálogos chispeantes pero al final todo da un giro y se convierte en algo extraño, surealista y que a mi personalmente no me ha gustado.
Creo que lo tenían muy fácil para hacer una obra de comedia negra y al final han decidido tirar a algo personaly más profundo que nos ha dejado a todo el público liado y sin saber que pensar.
Una lástima por lo que podría haber sido y no es…

23/02/2014
Jordi

La transposició de l’escena a un indret llunyà del nostre país ha anat de la mà, en el text de Laura Freijo, de la transposició de l’humor, no només a referents llunyans als nostres, sinó també al concepte de l’humor. És difícil riure en una obra així que més bé frega el teatre de l’absurd que no pas el de la comèdia. I absurd és que intenti ser una comèdia quan només arrenca algun, només algun, somriure. Intenta fer arribar un missatge poc transcendent, de tan usat, que pot passar desapercebut per tot allò que s’ha esdevingut a l’escena.
Quan vaig assistir hi havia públic infantil. No és una obra, crec, per a públic infantil, ni molt menys.

23/02/2014

Deja tu opinión