Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l'estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure "els de
Pàrquing Shakespeare", i ens hem reservat per
veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al
Teatre Grec i dins del Festival Grec.
TITUS ANDRÒNIC, dirigida per
Israel Solà, ha estat la primera d'elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al
Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus.
Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l'aire lliure una obra del dramaturg anglès.
Fins ara han apuntat sempre a les comèdies shakespearianes, i en aquesta etapa s'endinsen en el món de la tragèdia, i ho han fet amb una de les obres més controvertides i violentes de Shakespeare:
TITUS ANDRÒNIC. La seva extrema violència ha fet posar en dubte, als erudits, que és tractes realment d'una obra de l'autor bard.
Les propostes de la companyia no requereixen escenografia, ni d'equipaments de so i llums, ja que
tot el protagonisme recau en el text i en els actors. El bon funcionament del projecte va fer ampliar l'activitat amb Pàrquing d'Hivern on presenten obres d'altres autors.
Israel Solà, director de la companyia La Calòrica, de la que recentment hem vist "
Els ocells" a la sala Beckett, ens proposa una nova lectura d'
una obra que és pura desmesura, una relectura que posa l'accent en
el despropòsit d'aquesta cultura de la venjança que sembla moure els personatges i que ja és part inherent de la societat en la qual vivim. Una manca d'empatia que es traspassa de pares a fills.
Uns personatges que ignoren qualsevol prec de clemència i fan sorgir tota la ràbia que porten dins.
Una posada en escena àgil i carregada de força on traspua la ràbia i l’odi dels personatges de Shakespeare.
Les interpretacions han estat magnífiques:
Carles Gilabert (Titus Andrònic),
Ricard Boyle (Aaron),
Ester Cort (Tamora),
Georgina Latre (Lavinia),
Mireia Cirera (Marc Andrònic),
Pep Garcia-Pascual (Saturní),
Òscar Castellví (Luci),
Eleazar Masdeu (Demetri),
Marçal Bayona (Muci/dida),
Marc Joy (Quiron),
Xavi Soler (Bassià/Got),
Àlex Losada (Alarbus/Noi Luci) i
Íker Castell (Alarbus/Noi Luci).
Morts, sang i fetge i brutalitat a dojo. Hem sortit literalment esquitxats.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ 
Aquest any he canviat el parc de l’Estació del Nord pel Teatre Grec aprofitant que Parking Shakespeare i com a cloenda del Grec d’aquest any ahir ens van brindar l’oportunitat de veure les dues obres una seguida de l’altra. Tot i que el parc de l’estació m’encanta, la posada en escena al Grec amb l’aforament limitat a set files d’espectadors, com el parc més o menys, i amb el silenci que s’hi respira, guanyi en sonoritat evitant els sorolls inevitables que té el parc.
La primera va ser Titus Andrònic en versió i direcció d’Israel Solà de la tragèdia de Shakespeare i que era la primera vegada que la companyia representava aquest gènere. Ens parla de traïcions i venjances motivades com no podia ser d’una altra manera per l’afany de poder i l’enveja i que deriva en una violència extrema i en la qual no falten mutilacions, violacions, decapitacions, vaja que com es deia abans, mor fins l’apuntador. Per mitigar aquestes accions violentes Solà i sortint-se del text ha incorporat alguns tocs d’humor que em van resultar encertats. Com sempre unes magnífiques interpretacions incorporant nous actors i actrius als ja veterans de cada any.
I després d’un descans pels jardins toca veure la segona proposta. En aquest cas aquesta comèdia que ha versionat i dirigeix Carla Rovira. Que el patriarcat, el classisme i el masclisme és present en totes les obres de Shakepeare de tots és sabut. I Rovira clara defensora dels drets i igualtat de la dona, ja ens ho va demostrar amb Matria o AüC. li ha donat la volta al text i de forma molt però molt divertida i fent constants referències a temes molt actuals converteix el text en un al·legat al feminisme i classisme, aquest últim representat per dos criades una blanca i una negra que recreen moments boníssims. Genial la figura de Shakespeare assegut a la primera fila durant tota la representació i que s’aixeca indignat dient que allò no és el que ell ha escrit. Al igual que Titus però amb diferent repartiment, unes interpretacions de tots sense distinció, magnífiques.
Felicitats pels de 10 anys de Parking Shakespeare i que seguiu per molts més.
Ja era hora que Parking representés TRAGÈDIES de Shakespeare que és, al cap i a la fi, el més potent del mestre anglès. I aquesta estrena tràgica treu sens dubte una gran nota, i més tenint en compte que s’han atrevit a afrontar una de les tragèdies més bèsties i descarnades de’n William i li han sabut treure tot el seu suc (i la seva sang). Parking: seguiu amb les comèdies (l’amansi-pa-ment de les fúries es també brutal) però per l’esperit de’n Shak no deixeu de fer tragèdies si-us-plau!!!