Orlando

Diumenge al Teatre Gaudi vaig poder veure la tercera i ultima representació d’aquesta obra de Virginia Woolf de la qual ha fet l’adaptació i direcció Vanessa Martinez i ens arriba de la mà de la Cia. Teatro Defondo. Woolf va crear aquest personatge Orlando com una fantasia històrica d’una figura del segle XVII capaç de viure tres segles i, per tant, ens explica totes les seves aventures i desventures amb un humor àcid i irònic fins arribar als anys 20 del segle passat. Va ser amant d’Isabel I, es va enamorar d’una princesa russa, fuig a Constantinopla i el més rellevant de la nit al dia es transforma en dona. Dels cinc actors, quatre són biògrafs que ens van situant a l’espai i el temps a banda de posar-se cadascun a la pell de 4 o 5 personatges diferents i la cinquena fa només d’Orlando en les dues facetes masculina i femenina. L’obra està carregada de matisos i Woolf ens mostra el seu esperit crític en temes com ara la identitat, el gènere, el sexe i les convencions socials. Els cinc actors fan una feina excepcional amb una obra molt difícil d’interpretar pels continus canvis de rol i estant 120 minuts sense sortir d’escena, Carolina Rocha (Orlando), Pedro Santos, Guatavo Galindo, Pablo Huetos i Rocío Vidal. Llarguíssims i merescuts aplaudiments amb les entrades exhaurides i espero que torni per estar més temps en cartell perquè l’èxit ho tenen assegurat.