Només 3 dies

Em va avorrir. I és una llàstima… i estrany. La idea (de Woody Allen, fet que, tret d’error, no s’esmenta) és més que interessant: un escriptor que no escriu aconsegeuix guanyar a la Mort 3 dies per, ara sí, crear quelcom que deixi emprenta del seu pas per la vida. La música (en directe, gràcies!) també molt bona, amb aires cinematogràfics, apunts clàssics de misteri i difuminació del real i l’imginat Les lletres realment transmeten què està passant i les interpretacions i l apart vocal (tant veus com dicció) estan a l’alçada, amb personatges ben dibuixats.
Llavors, què?? Doncs que no vaig trobar que avancés. Un cop plantejada la premisa inicial fins el final, poca cosa, reiteracions. No ajuda que la intensitat amb que s’interpreta la música al piano ofegui sovint les veus dels intèrprets, ni coreografies molt previsibles i hagués estat bé aprofundir en com s’adapta la Mort als 3 dies. Un final, això sí, més que captivador, l’oblit, aprofitar la vida…
Vaja, ho tenia tot però no em va atrapar.

El millor de tot va ser l’obra i la interpretació dels quatre actors, explicant amb paraules i música una història respecte a la vida i a la mort que fa reflexionar, i molt.
La música acompanya en tot moment, amb alts i baixos ben executats, i tots ho interpreten a un gran nivell.
El pijtor de tot va ser veure la sala ben buida, sols amb vint persones.
Una agradable sorpresa, que espero que ho puguin valorar i gaudir molts més afeccionats al teatre.

Una obra que hace reflexionar sobre la vida y puede representar una inyección de motivación. Muy bien representada.

La meva filla, de 16 anys, vol ser actriu i l’acostumem portar bastant sovint al teatre. Abans de que estudiés art dramàtic li vam dir que tenia que estudiar una altre carrera, amb més sortides.
Quan ha acabat «nomes 3 dies» m’ha mirat i m’ha dit:
– Ho veus? La vida serveix per fer el que t’agrada… Vull ser actriu.
Després de veure aquest espectacle em sembla que he canviat de idea i l’apoyaré totalment amb la seva decissió.
Impressionant.

Un espectacle emocionant ple de detalls.

Una feina impecable. Un espec

M. Clement i M. Bauçà, meravellosa combinació, sota l’acurada direcció de V. Boixadera. Un equip creatiu que espero, de tot cor, puguin emocionar-nos, com ho han fet amb «Només 3 dies», infinitat de vegades més.

Nos emocionaron mucho la historia y la trama de la obra. La musica es muy bonita y se te pone la piel de gallina en varios momentos. Lo disfrutamos de verdad.

Sí, Dolça, GRAN L’EDITORA!

Un 10 per aquesta jove companyia que ha creat un espectacle que fuig de la tradicional manera de fer musicals a Espanya. Un codi própi molt ben trobat, imagino que per això en moltes crítiques se’l valora com un espectacle diferent i únic.
La música i el text van molt units. És nota un treball conjunt molt ben treballat.
El gir final és molt intel*ligent i està molt ben trobat. Et sap greu haver rigut tant durant la primera part de l’espectacle.

Molt bo!! Vam riure, plorar…

Que bona l’editora!

M’ha encantat, una música potent i sincera, un fil argumental directe i amb moments reflexius molt interesants, i uns actors que ho han bordat. Recordeu al Llach cantant “Nu”? Doncs es un espectacle que transmet la mateixa força, amb una franquesa i honestedat que t’arriba a l’anima. Enhorabona!

Surto del teatre. Arribo a casa i el primer que faig és entrar a TEATREBARCELONA per agraïr-li haver-me descobert aquesta petita JOIA. Perquè el musical «Només 3 dies» és una petita JOIA en majuscules.

L’obra és un conjunt de perfecció gairebé impossible ni d’imaginar. Tot té un acabat treballat, pensat i repensat que dota l’espectacle d’una perfecció brillant. Tot el que passa a l’escenari d’aquest musical és per alguna cosa. Com text-música-llums-actors i personatges van a la una és una cosa que puc dir MAI havia vist. Tot forma part d’un tot que li dóna a l’espectacle un acabat únic i especial.

Després de la primera cançó (obertura) m’he quedat plantada a la butaca mirant el jove pianista i compositor sense poder-li treure la mirada de sobre (ni les orelles). Passió, emoció, sentiments … Veia tanta cosa en ell quan acompanya als, també, joves actors i cantants que m’ha deixat impressionada. Una música excepcional que acompanya unes lletres rodones i molt acabades. Em sorpren tant talent en un noi tan jove. Em sorpren massa.

Gràcies per aquest plaer sensorial que m’heu fet viure. Gràcies de debó.

«Perquè corren i corren i corren i corren…»

Una obra de teatre brillant que utilitza el «carpe diem» i el «tempus fugit» com a excusa per tocar temes tan profunds com l’amistat, la soledat, el llegat i, com no, la mort, valent-se de l’ART.
ART en majúscules és el que defensa l’obra i ART en majúscules és el que ofereix.

«Només 3 dies» ens presenta un guió brillant (de la mà de Marcel Clement, que també es posa a la pell del personatge protagonista) que evoluciona i es transforma mentre tú, assegut a la butaca, ni te n’adones fins que acaba l’obra i de sobte et dones compte que durant l’obra has rigut, has patit, has plorat, has empatitzat i odiat, i fins i tot has mogut els peus al ritme de la ESPECTACULAR (també en majúscules) música a càrrec de Mateu Bauçà, (que la toca a piano en un frenètic directe desde el minut zero fins al final).
Destacar la brillant direcció de Victòria Boixadera i la interpretació de Tasio Acezat
i Anna Mestre que completen l’elenc de l’obra.
Tot això fa de «Només 3 dies» un musical diferent al que hàgiu pogut veure fins ara.
100% recomanable.