Mummenschanz, els músics del silenci

Quatre persones amagades dins uns personatges que són “coses”. Quatre especialistes en el teatre de pantomima. Quatre alumnes de Jacques Lecoq. Quatre triomfadors de Broadway (tres temporades seguides amb un espectacle sense paraules i sense música). Quatre per deu, quaranta anys d’existència en el món de l’espectacle... Llàstima que la seva música hagi sigut el silenci. A mi m’ha fet falta aquesta música que no hi era. M’ha privat de ritme, d’ajut a la transició d’un número a l’altra. De vegades el menys és més no funciona i avui, a mi, no m’ha funcionat., Tot i així són uns grans professionals i tenen números increïbles. Felicitats per aquests quaranta anys d’existència. Llegir més

Mummenschanz és un espectacle visualment deliciós, un regal per a la vista, fruït del treball d’exploració de les formes, els materials i els moviments que ha fet aquesta companyia suïssa al llarg dels anys. Anoteu: La il·luminació és exquisida. Treballen a cavall entre el teatre gestual i el teatre d’objectes, amb intel·ligència i en silenci, sempre en clau d’humor. Ara bé, no us espereu grans riallades doncs aquesta gent es mouen amb elegància en el terreny de les subtileses.

Amb tot, cal insistir que es tracta d'un espectacle de caràcter antològic, un repàs als 40 anys de trajectòria de la companyia i, com passa tot sovint en aquests casos, no hi ha un fil argumental. És més aviat una mena de zapping on ens ofereixen un tastet dels seus millors números.

Aquesta proposta és apta per a tots els públics, petits i grans. Si hi aneu amb nens, veureu com gaudeixen fent volar la seva imaginació. Tot i això, mireu els horaris de les funcions, algunes potser són un pèl tard per a ells.

La paraula és un element molt important dins de les arts escèniques, però ni molt menys es tracta de l'únic. Precisament, l'obra que ens ocupa és un clar exemple de tot allò que es pot transmetre de forma creativa sense utilitzar cap paraula ni so. Així doncs, aquesta companyia suïssa celebra el seu quarentè aniversari reflectint a l'espectacle les seves directrius fundacionals, les quals mostren un teatre no verbal construït mitjançant formes visuals creades amb molt d'enginy a partir d'elements tan simples com el plàstic o l'escuma. L'obra que ens presenten està formada per diversos gags breus que, en ocasions, recreen situacions plenes de bellesa visual i, en altres, troben la comicitat transferint als objectes que es mouen per l'escenari característiques pròpies dels clowns. Malgrat aquesta posada en escena brillant, l'obra decau rítmicament en diverses ocasions a causa d'una repetició estilistica en alguns gags i d'una monotonia en la presentació encadenada d'aquestos. Tot i això, ens trobem davant d'un espectacle original i creatiu que ens fa passar una bona estona i que té moments realment ben aconseguits, gràcies a una tècnica impecable.