Monumental

Aquesta setmana he assistit a la plaça de braus la Monumental que s'hi ha instal·lat temporalment en el Teatre Gaudí, on una jove companyia de teatre, la cia Chicuelina, ha pres l'alternativa dins el món teatral. Finalitzada la seva formació artística com a novillers, inicien una nova etapa com a "mataores" artístics professionals, passant a alternar a les grans places teatrals com els altres "diestros" artístics del seu mateix rang.

Monumental va sorgir com a treball de final de graduació de les alumnes de quart d'interpretació dirigides per Martí Torras i Paco Mir al Teatre Eòlia.
A partir d'aquest treball neix la cia Chicuelina que portarà a escena el seu projecte d'una manera més professional dins el primer cicle Eòlia Escena Emergent, una aposta d'Eòlia i+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l'àmbit de les arts escèniques. Es tracta d'un aparador de nous talents I un primer trampolí per a la visibilitat, vinculat als Treballs de Final de Grau de l'alumnat d'Eòlia.

Es va estrenar a finals d'abril de 2022 al Teatre Eòlia, rebent molt bones crítiques i opinions per part del públic i els mitjans informatius.
Actualment, es pot veure al Teatre Gaudí fins a mitjans de juliol.

Monumental és una sàtira sobre la relació entre Catalunya i Espanya a través del món de la tauromàquia. Una proposta original i divertida amb tocs naïf. Una barreja entre l'absurd, la comèdia, el documental, el musical i la farsa. La realitat i una anada d'olla intergalàctica. Visualment impecable, gràcies en gran part a l'atractiva posada en escena, al vestuari, a la caracterització...

Set actors i actrius interpreten a més d'una vuitantena de personatges, alguns reals i d'altres imaginaris. Alba Castellví, Rubén Lunares, Marta Penya, Guillermo Vernal, Cristina Prats, Natàlia Mas i Patrick Gannon es llacen al "ruedo" per torejar amb totes les crisis actuals. La crisi política i econòmica, la crisi cultural i social, la crisi sanitària, la crisi laboral, la crisi d'identitat, la crisi lingüística... Ho fan amb gràcia; trepitjant fort. Passant de la realitat a l'absurd.

Monumental està molt ben construït, amb gags divertidíssims, de vegades delirants i surrealistes. Un treball interpretatiu coral, homogeni i equilibrat, on l'entrega i passió dels intèrprets es pot sentir i veure des del primer minut; i en el que tots han tingut el seu moment de lluïment.

Entrega i passió que han estat recompensades per les ovacions i forts aplaudiments del públic assistent.

La cia Chicuelina han entrat trepitjant fort!

 

***/****

El teatro Eòlia hace una apuesta por los creadores/as e intérpretes emergentes para dar a conocer nuevos talentos a partir de los trabajos de final de grado de la Escuela Eòlia.

El autor y director es Martí Torras i Mayneris a partir del TFG del Grado de interpretación de Eòlia con la colaboración de Paco Mir en la dramaturgia.

Yo iba convencida a ver un teatro documental sobre el abandono de las ideas para reconvertir la Monumental desde que hace 10 años el “Parlament” votó por mayoría suprimir los toros en Catalunya. No era lo que me esperaba aunque esta obra ha superado de largo mis expectativas. El debate sobre las corridas ya no está sobre la mesa de las administraciones ni en boca de la ciudadanía. Después de las recogidas de firmas, manifestaciones en la plaza de Sant Jaume y delante de la Monumental manchados de sangre y del éxito de una iniciativa popular, el tema ha dejado de existir aunque todavía existen los “correbous” y “braus embolats”, pero éste no es el tema que nos ha ocupado hoy. Y precisamente porque el debate ya no está abierto me ha sorprendido esta apuesta valiente, atrevida y descarada alrededor de la fiesta taurina, del lenguaje de la tauromaquia, la voz de los políticos, periodistas especializados, toreros e incluso de los protagonistas de la historia: los toros catalanes que una vez en el paro viven plácidamente en la dehesa. La chulería del mundo de los toros, la bravura, el canto a la virilidad, el “Món Mascle” de Terenci Moix, todo queda ridiculizado con un humor fino, elegante y sano sin menosprecios ni desautorizaciones.

La escenografía de Anna Tantullen es un ruedo, el público alrededor está distribuido en las dos zonas conocidas de sol- sombra y acompañados de pasodobles y coplas, un grupo de jóvenes actores y actrices realizan un trabajo interpretativo magnífico. Son Alba Castellví, Patrick Gannon, Rubén Lunares, Natàlia Mas, Marta Penya, Cristina Prats y Guillermo Vernal. Todos ellos y ellas, juntos o separados participan en las diferentes escenas que se suceden con una velocidad de vértigo. Los cambios de vestuario son rápidos y eficaces, las ideas van apareciendo con un matiz o punto de vista diferente, el público participa de forma espontánea o provocada y el resultado es espectacular.