Llengua materna Mameloschn

Ens dirigim il.lusionats a veure el nostre primer espectacle de la nova Sala Beckett. Es tracta d’un work-in-progress de “Mameloschn” (Llengua materna) escrit per la dramaturga alemanya Sasha Marianna Salzmann, dins del projecte europeu Fabulamundi.

Fabulamundi. Playwriting Europe és un projecte de cooperació entre teatres, festivals i organitzacions de 5 països europeus (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Romania) que té com a objectius promocionar la dramatúrgia europea i recolzar el treball dels autors de teatre contemporani, donar suport a les organitzacions culturals implicades i impulsar l’intercanvi d’informació en el sector.

Sota la temàtica “Crossing generations”, els teatres i institucions participants en el projecte organitzaran muntatges de peces teatrals, lectures dramatitzades d’obres, residències artístiques d’autors, tallers i xerrades obertes al públic, entre altres activitats.

Malauradament “Mameloschn” és l’única obra que he pogut encabir dins de la meva atapeïda agenda, ocupada en gran part pel Festival Grec.

“Mameloschn” ha estat traduïda per Maria Bosom, dirigida per Thomas Sauerteig i interpretada per Míriam Iscla, Marta Angelat i Alba Pujol.

La veritat és que més que una lectura dramatitzada ha estat un semi muntatge amb escenografia, interpretacions i lectures de text. Ben bé semblava com l’assaig previ a una representació de teatre.

El text presenta tres generacions de dones d’una mateixa família jueva. Tres dones que s’estimen i s’odien a parts iguals. Problemes generacional en el que ens sentim la majoria identificats.

A Sasha Marianna li agrada treballar sobre el tema dels refugiats i la migració. No escriu sobre els fets històrics, sinó sobre les persones. Planteja preguntes sobre la identitat dels personatges, on pertanyen i la seva pàtria.

El tema principal de l’obra és debatre la qüestió jueva , i del què significa viure actualment a Europa com a jueu.

Les tres protagonistes de l’obra són l’àvia (Marta Angelat), la filla (Míriam Iscla) i la neta (Alba Pujol). Amb l’àvia sabrem com va ser l’antisemitisme durant la RDA (República Democràtica Alemanya) i la relació entre el socialisme i el fet de ser jueu. Aquest personatge va sorgir de la figura de Lynn Yaldati, una cantant de cabaret comunista que va sobreviure al Holocaust. Hi ha molts rumors sobra la seva persona: que si va ser espia de l’STASI, si va ser una traïdora pels jueus,...De fet l’àvia amaga coses i la filla sospita d’ella. Mares i filles no s’avenen entre elles. Les mares busquen l’apropament de les filles, i les filles cada cop s’allunyen més de les mares (desavinences, gairebé inevitables, de la complicada relació entre mares i filles).

Quin trio d’actrius !!!, les tres ens han fet una demostració d’interpretació magnífica. Segures, convincents,... Extraordinàries!!!

Per tractar-se d’una lectura dramatitzada no hi ha faltat detall: escenografia, música, il·luminació i interpretació.

En definitiva, ha estat tot un encert la nostra estrena en la Sala Beckett.

La sala plena fins dalt. Els aplaudiments incessants del públic han fet sortir a les actrius a saludar reiterades vegades.

Malauradament tan sols la feien un dia. Espero que més endavant es pugui veure representada dins la programació de la Beckett.