Li/ea/ving, acte 1

‘Le/ea/ving, acto 1’ es una buena forma de ponerse en la piel de aquellos que un día se ven forzados a empaquetar las maletas y huir para cambiar su destino, en busca de un futuro incierto, pero convencidos de que será mejor que su presente.

Sigilosamente quedas inmerso en la trama de las tres historias de exilio que se desarrollan en el Teatro La Vilella –antigua fábrica de sifones en el barrio del Poble Sec­– y de las callejuelas que lo rodean. Unos escenarios hostiles que, con la oscuridad de la noche, el olor a antiguo i el frio, te trasportan a otra época o ciudad.

Los monólogos no tienen una relación de continuidad entre sí –introducción, nudo y desenlace– sino que están conectados por un mismo objetivo, el deseo de conseguir la liberación. Carles García-Llidó, el actor que encarna a un activista, o más bien a un guerrillero, sueña en cómo tiene que ser el mundo a partir de un hecho que le dejó traumatizado cuando era pequeño. La Kima, protagonizada por Alba Rosa, hace poner los pelos de punta cuando explica la angustia que sufre desde que está casada. Y Jordi Pérez Soldevila, el autor y director, representa la figura de un padre encasillado que quiere dejar de ser un fantasma para sus hijos.

Teatro activo y de quilómetro 0 son características representativas de esta función. Los actores se acercan al espectador dirigiéndose de muy cerca, de tu a tu. Los incluyen en cada relato, por eso se necesita usar los cinco sentidos para entender mejor la intención de la pieza, el drama de los emigrantes que mueren en el Mar Mediterráneo.

La obra forma parte de “The Li/ea/ving Project” y se enmarca en Breves, un encuentro sobre piezas teatrales cortas con una temática social concreta. En este caso, el montaje parte de la necesidad, cada vez más urgente en las sociedades actuales, de huir para sobrevivir. A través de la técnica site-specific se pretende que el público se adentre en cada situación con la finalidad de humanizar esta circunstancia. Gracias al esfuerzo y expresividad de los actores consiguen hacer sentir que también te puede pasar a ti.

Ja teníem ganes d'una nova producció de la companyia Sargantana, que amb aquest muntatge s'apropa als 15 anys d'existència.

La companyia Sargantana es va crear l'any 2003 com un espai per a l'experiència, reflexió i comunió amb el públic. L'any 2009 inicien el grup de recerca "La Cuina" per desenvolupar noves dramatúrgies i un sistema d'interpretació que els hi permet arribar a l'espectador. Deu anys més tard de la seva creació, en 2013, la companyia obre la Vilella.

Jordi Pérez i Soldevila és l'autor de la dramatúrgia, i la dirigeix, sent també un dels intèrprets, juntament amb Carles García-Lladó i Alba Rosa.

Presenten tres monòlegs que parlen de l'exili a través de tres històries. Són tres persones que ens donen testimoni de la seva lluita per sobreviure en una societat que només els hi permet això, sobreviure amb dificultats. Tres motivacions absolutament diferents els obliga a enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida: quedar-se o fugir.

Vivim amb ells els últims moments abans que abandonin per sempre la seva llar.

Tres monòlegs a curta distància en tres espais diferents, que el públic recorre al llarg de la vetllada. El recorregut també juga un paper destacat en el muntatge. Emigrants, refugiats, expatriats… tots sota l’etiqueta d’immigrant en els països d’arribada.

El títol de la peça juga amb les paraules “Viure” i “Sortir”, una síntesi del diàleg que pretenen provocar. Una peça que vol ser una exploració de la idea d'èxode.

Una proposta per a tots els que busquin un teatre entretingut que no d'entreteniment. Un procés de creació viu, que permet a la peça créixer amb les contribucions de creadors d'arreu del món (amb els que es fan i faran trobades) i també les del públic.

Malgrat que en Teatre, nosaltres no som massa partidaris de les històries curtes, aquestes que ens ofereix la proposta, malgrat que són provocades per esdeveniments molt diferents, tenen un fort lligam que les uneix i que ens conviden a reflexionar.

Una proposta trencadora, no convencional i diferent que ens ha agradat.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ