L'amant

Haig de confessar que Harold Pinter és un dels meus dramaturgs preferits. Penso que els seus textos són extraordinaris, on les paraules i els silencis es barregen amb mestria. L’ambigüitat i diferents lectures en les seves obres, ens porten a un veritable joc escènic, en que no hi ha distinció entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és falç. És realment fascinant la capacitat que té aquest dramaturg de provocar en cada espectador les seves pròpies conclusions, les diferents lectures i maneres d’interpretar una mateixa obra. Sempre que surto de veure un Pinter em dic el mateix: és un geni !!!

L’Amant és una barreja de comèdia i drama. Una obra amb moltes capes... una història de relacions obertes, una cruïlla entre l’amor obert i l’amor romàntic, un compromís amorós, un joc íntim i morbós, un joc de rols, una fantasia sexual, els somnis prohibits, el món interior i exterior d’una parella,...

Pinter, gran mestre del teatre de l’absurd, en “L’Amant” ens mostra un món que amaga un altre realitat. Parteix d’una escena avorrida, banal i realista, dins d’un univers que semblava simple i tradicional, i mica en mica ens va introduint elements estranys i del tot surrealistes.

Pinter comença enganyant-nos amb una suposada estabilitat matrimonial, en la que els diàlegs són lents i amb un to normal. Però en el món de Pinter les situacions canvien de cop i volta, i aquella lentitud amb la que comença “L’Amant”, antecedeix a l’explosió que s’esdevindrà després.

A L’Amant podem veure aparèixer la por quan es trenca la normalitat angoixant de la realitat. La por davant aquella situació irreal (creat per fugir de la realitat) que s’acaba.

L’escenografia ( la gàbia i elements escenogràfics) de Guille Guzman, l’he trobat fantàstica. La gàbia simbolitza el monopoli. Una estructura amb un doble sentit, com la doble vida en la que viuen els protagonistes d’aquesta història. Per un costat se’ns mostra com una gàbia en la que l’esposa hi viu tancada i de la que no hi surt mai, i daurada per mostrar-nos que es tracta d’un matrimoni benestant. I per un altre banda és un niu, un lloc d’escapament, on el matrimoni deixen anar la seva imaginació i portar a terme les seves fantasies sexuals..., un des de la infidelitat i l’altre des de la prostitució.

La direcció és molt bona. La il.luminació correcta. Pel vestuari s’han triat colors vius, i la utilització del so dels bongos per passar d’una escena a l’altre l’he trobat molt encertada.

Pel que fa a les interpretacions, haig de felicitat a tots dos actors. A Pep Planes per una interpretació molt ben treballada i del tot creïble en el seu paper de Richard, i a l’Alicia Gonzàlez per haver triat d’utilitzar dos tons de veu diferents en la seva manera de parlar, ressaltant el doble paper que interpreta del seu propi jo ( un to més pausat i contingut com a esposa, i un to més natural com a amant); a part ens ha fet una gran demostració interpretativa dels diferents estats anímics del personatge, hem vist una Sarah mesurada, seria, educada, sensual, insegura, eròtica, il·lusionada, espantada,...

El públic entusiasmat hem aplaudit amb ganes.

Avui hi havia col·loqui post funció per sorpresa. Hem pogut escoltar i parlar amb la demògrafa Montse Solsona (especialista en divorcis) , la directora del teatre Mercè Managuerra i els actors Pep Planas, Alícia González i Javier López. Sempre és interessant poder aprofundir sobre l’obra que s’ha vist, i més encara si es tracta d’un Pinter. El més curiós de tot és com cada un de nosaltres interpreta l’obra de diferent manera.

Bé, tan sols em queda dir-vos que no us la perdeu i que correu a comprar les entrades. S’exhaureixen ràpid !!!

*** 1/2

Com a autor Pinter és delicat i gens fàcil de tractar i penso que a aquest Amant se li ha donat un enfocament no massa adequat. D'acord que la parella protagonista està formada per uns pijos rematats, british classe alta, però la manera que el director els ha fet actuar possiblement me l'hauria empassat a Anglaterra, però aquí m'ha grinyolat; Em passa el mateix amb actors formats a la Comédie Française quan actuen aquí amb la cantarella d'allà.

Crítica completa » http://bit.ly/1TnGwhr