La dona voltor

La dona voltor és  una producció de Vostok Collective, amb la col·laboració de la Sala Fènix, INCA Teatre i el Centre Cívic El Sortidor.
Dirigida per Joan Xancó i escrita per Martín G. Guirado, comptà amb un repartiment format per Anna Claramonte, Jaume Forés Juliana i Ricard Boyle.

La dona voltor és la tercera i última peça del cicle Memòria històrica que es pot veure a la Sala Fenix.
Es tracta d'una obra de teatre documental sobre la història del barri del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora Puig, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada, un personatge que engloba moltes realitats personals, i a través la qual, els espectadors, coneixerem la història del barri Raval. Ella representa la veu de tot un barri.

La dona voltor és un relat que barreja realitat i ficció, i que sorgeix a partir de la memòria d'un territori, amb el deure de ser fidel a la realitat.
Una història escrita a partir de records i dels problemes i conflictes del barri.
Una obra documental que ens parla d'una realitat desconeguda. Es tracta de teatre de compromís; teatre documental, amb una feina de recerca, documentació i entrevistes, al seu darrere molt gran. Enriquida amb imatges i complementada amb altres elements, fan que tot el conjunt, tingui l'aspecte d'història, amb un plantejament, nus i desenllaç, en la qual, la realitat és la protagonista absoluta.

Es tracta d'una proposta en la qual s'ha utilitzat una gran diversitat de tècniques teatrals: teatre d'objectes, teatre visual, teatre de text i audiovisuals.

Estructurada com si es tractés del rodatge d'un documental, amb tot l’equip necessari (director, càmera...), i creada a partir d'un guió i un seguit de seqüències, en les que anirem coneixent, any rere any, la història d'un barri, una gent i el moment històric d'un país. Tot això acompanyat de la música i la manipulació d'objectes amb els quals el públic viatjarem a través del temps i ens sentirem molt identificats, perquè han format part de la nostra vida.

L'originalitat del muntatge és que, tot i la seriositat del tema que es tracta, està fet des de l'humor (molta ironia) i és participatiu.

El fet de donar visibilitat a una realitat, d'un barri desprotegit, amb una història al darrere (un camp obert amb terres cultivades que abastaven la ciutat de Barcelona, un espai que va prendre forma de diamant entre el segon cinturó de muralles (any 1268, la Rambla) i el tercer i darrer cinturó (any 1348, les rondes i l'avinguda del Paral·lel), terra de convents, pas per on els pagesos entraven les mercaderies per fornir Barcelona, un dels primers llocs on va aparèixer la indústria, un dels escenaris principals de la crema de convents i de l'enfrontament amb l'exèrcit durant la Setmana Tràgica...), sembla que no sigui prou important. Només coneixem el Raval com un barri d'habitatges per a les classes amb menys poder adquisitiu, entre les quals els immigrants són una part destacada, la prostitució i la delinqüència.

Hi ha una memòria històrica de la qual en cal parlar. Aquesta és la grandesa de La dona voltor.

***/****

 

 

Tornem a la Sala Fènix a veure La dona voltor. Aquest espectacle forma part del Cicle memòria històrica 2023.





La dona voltor és una obra de teatre documental sobre la història del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada amb un relat que barreja la realitat i la ficció.



Una obra que representa la violència immobiliària que pateix el barri del Raval, on l'especulador són autèntics voltors.





La dona voltor, escrita pel dramaturg Martin G. Guirado i dirigida per Joan Xancó ens presenta un cas real de mòbing immobiliari patit per Flora Puig als seus 76 anys, on vivia en un edifici que els fons d'inversió volien posar el seu niu.





Veiem com fan fora a diferents veïns del Raval de tota la vida, i Flora és l'única que va aguantar davant l'expulsió dels veïns.





En escena ens trobem com tres persones volen crear un documental sobre aquesta pressió immobiliària que ha patit. Tenim el creador director d'aquest documental (Jaume Forés), la càmera (Anna Claramonte) i el responsable de so (Ricard Boyle).





Juguen molt amb el teatre d'objectes, amb la visió del que veu la càmera de vídeo, el making of del documental, per anar explicant aquest cas.





Hi ha moments divertits, fins i tot alguns fora de rosca com el divertit moment de l'estàtua del gat de Botero que és l'ànima del Raval.



Podeu veure la meva opinió al següent enllaç