Todo lo que necesitas para ir al teatro

Jo mai

Jo mai

Alguns dels actors joves amb més present de l’escena catalana interpreten un muntatge que fa olor de rock and roll adolescent. Després de l’èxit de Sé de un lugar, Iván Morales i la companyia Prisamata ens porten un conte de gènere negre sobre un grup de nois i noies que volen formar, en un bar abandonat, la família que mai no van tenir.

Benvinguts a l’Amparo, un bar de barri d’una ciutat molt semblant a la vostra on ha trobat refugi un grup de joves desarrelats que reuneixen les millors qualitats d’un amic lleial i els pitjors defectes d’un enemic implacable. Ells potser no han tingut tanta sort com d’altres i, ara, busquen en aquesta societat en miniatura el suport i l’afecte que mai no van trobar en les seves famílies. Els interpreten, utilitzant un estil proper i simbòlic alhora, uns actors nous en perfecta sintonia amb l’objectiu últim el muntatge: proporcionar a l’espectador una experiència propera i humana mitjançant un treball elaborat però fresc i espontani. En aquesta obra, que transpira música des del primer moment, els actors són permanentment a l’escenari, com si es tractés d’un concert de hip-hop o d’un ritu tribal. Una proposta jove i valenta que retrata el despertar emocional d’uns nois i noies que lluiten per trobar el seu lloc al món i desfer-se d’unes arrels on es confonen perillosament l’amor i la violència.

Espectacle no recomanat per a menor de 16 anys.

Vídeo
Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • La obra de teatre Jo mai , es una obra que et deixa amb ganes de torna a veure-la i viure uns moments unics, et fa sentir diferent i amb energia de canviar les coses del dia a dia.
    Es molt bona, la recomano al 100%.

    30/01/2014
  • Esperaba en ganes aquesta obra, que ademes crec arribava al Lliure ja rodada,Grec 2013, Girona. Com a positiu l enorme treball de els actors,incansables, entregats i sempre amb una sensaçio de verosimilitud i frescor,sota una direççio que quasi no es nota equipable al estil Veronese.També positiu la utilitzaçio del espai escenic ampliat diria a les grades i obrin posibilitats a simultanejar accions en la linea del millor cinema negre,per explicar una historia potent amb aquest punt de reunio, que es el bar,restaurant AMPARO,tots hem conegut mes o menys locals especials i volguts com aquest……
    Dit aixó, per mi falla la utilitzaçio de la musica, necesaria si pro mal encaixada,no estaria de mes que quan es canta fos posble entendre el text, i aixó no pasa sempre,perque no un video en les lletres en els moments puntuals que es fan mes dificils seguir dons no demano baixa intensitat de volum,fa falta aquesta força i alguns momentes dels mes brillants son musicals pro si algo de equilibri,erque espero el ma´xim de vosaltres i seguir tot el que feu, també fa que sigui exigent en lo que oferiu,vaig estar el coloqui i com hem vareu contestar en rao,no es una historia de perdedors sino de lluitadors, que no volen que la boira del exterior entri al espai de aquest bar Amparo,aon la vidaes preten sigui un altre cosa. Endevant per aquest cami

    20/01/2014
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    No me ha gustado nada la manera en la que han representado los responsables de «Jo mai» esta historia. Y por las caras de perplejidad que se veían en la platea creo que mucha gente estará de acuerdo conmigo.
    La historia (muy simple y facil de contar) la enrevesan hasta el límite dejando al espectador con cara de circunstancia y sin poder ponerse en la piel de los protagonistas.
    Además que la hora y 40 minutos que dura la obra lo encuentro excesivo para explicar una historia tan simple y sencilla.
    Y para acabar… tengo que mencionar los números musicales. Estridentes y sin sentido que solamente sirven para molestar los tímpanos de los espectadores.
    No, definitivamente JO MAI recomendaría esta obra.

    18/01/2014