Expulsió

Antigament, les ciutats les dissenyaven els militars. Al segle XIX, els enginyers. Després els arquitectes, però ara, al segle XXI, són els advocats i economistes.

L'obra Expulsió, escrita pel dramaturg Pau Miró, la protagonitzen tres germans que es retroben després de la mort dels pares.

L'acció transcorre en un mateix espai, el jardí de la casa d'estiueig dels pares situada als afores de Barcelona.

Expulsió explora la sensació de pèrdua absoluta d'un lloc, sigui emocionalment o físicament, des de la mirada de tres germans: la de la germana gran, interpretada per Montse Germán, que és la més idealista, la que creu que tot millorarà, la del germà (Xavi Sáez) que és el més realista i la germana petita, interpretada per l'Anna Alarcón que és la que mira pels seus interessos econòmics. Un quart personatge, la filla del germà (Mia Sala-Patau), és l'inconformista i la mirada de l'esperança.

La pandèmia, els grans fons d'inversió, els fons voltor, els pisos turístics, l'especulació, la crisi de l'habitatge, l'encariment de serveis, la delinqüència... ha fet que la gent marxés fora de la ciutat.
Viure a Barcelona és cada vegada més difícil.

Expulsió neix com a resposta a les narratives que fan apologia de l'individualisme extrem i de com Barcelona fa fora als seus veïns. Gent que se'n va a viure a pobles propers a Barcelona, com el meu poble. Un poble que de mica en mica ha deixat de ser el que era. Un poble on la construcció urbanística ha estat desmesurada i ha transformat el paisatge. Un poble que ha apujat els preus de l'habitatge i dels lloguers. Els nostres joves han estat "expulsats" del seu poble, buscant als afores llocs amb les seves possibilitats econòmiques. Aquest sentiment d'expulsió que ens planteja en Pau Miró, és el mateix que tenim nosaltres.