Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke

En aquesta proposta i a través de les històries i preocupacions de 12 joves europeus, l'espectacle del Conde de Torrefiel pretén donar una visió de la societat contemporània, una societat que creuen perduda i sotmesa a una forma de feixisme quotidià; una reflexió sobre el nostre dia a dia i una pregunta sobre quan som realment lliures en els nostres pensaments i en les nostres accions.

Amb un llenguatge a mig camí entre la dansa i el teatre, la proposta compta amb una estètica visual i textual que potser quan va ser estrenada ja fa uns anys podria considerar-se potent. Dotze històries explicades amb ironia, de persones que amb desitjos sexuals "primitius" lluiten per mantenir les aparences. La divergència constant entre el que desitgen fer, el que socialment han de fer i el que realment acaben fent.

Unes persones que en un moment donat són conscients que viuen encotillats per un llegat històric, una educació i una religió, una submissió total a unes normes de comportament que li són alienes.

Una proposta que potser en el seu dia va arribar a ser transgressora, com pretenen ser la majoria d'aquesta companyia, que juguen amb la posada en escena, la paraula i els "tempos" entre escenes i en els moviments.

Nosaltres la vàrem trobar un pèl antiquada, en el sentit de voler utilitzar recursos visuals, com és el cas del penis que "s'excita" en viu i en directe a l'espai escènic, que potser en una altra època a un sector de públic li causaria una certa incomoditat, però que vist en l'actualitat no aporta res a l'espectacle. A nosaltres en conjunt ens va decebre força, potser perquè esperàvem molt més d'ells.

Malgrat tot vàrem passar una estona divertida, que ja és molt.

Si voleu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ