El minuto del payaso

Un payaso atipic allunyat de la imatge clasica que dona el clown, ofereix amb la interpretaçio de Luis Bermejo un record als circos itinerants en vies de extinçio, i sobretot a la figura del payaso, que sovint ha servit per entretenir al public mentres es preparan numeros,posiblement mes llamatius i espectaculars.Al mateix temps un homenatge als inoblidables ja siguin Rivel, Raluy o Tortell Poltrona i altres.
Es un actor calidoscopi, amb un humor de vegades surrealista i altres gruixut, molt personal amb una diccio, que l ´allunya de qualsevol comparaçio, que et pot recorda detalls de Leo Bassi i una força dialectica propia del millor Rubianes. Afegiria la facilitar de fer posible compartir amb el public els millors moments de humor i sense adonarse entra amb ell, a un espai aon la poesia i també la filosofia i tenen cabuda.El payasso s ens posa seriós, la representaçio es com un viatge divers com la vida, aon l humor i l emoçio ens acompanya.Posiblement de entrada no sigui un monoleg i una manera de fer de facil conexió, per el public, pro quan conectes, una lliço teatral amb Fernando Soto dirigint y Luis Bermejo, donant la cara.Fins diumenge al Lliure de Gracia, arribo a la conclusió que els espectacles del Lliure son garantia de calitat.