Despertar

Ahir vaig anar a la Sala Dau al Sec per veure aquesta obra amb dramatúrgia i perfecta direcció de Jordi Sala Lleal, basat en el llibre Awakenings del neuròleg i escriptor britànic Oliver Sacks (foto). Ens situa a la dècada dels anys 20 del segle passat quan va aparèixer una malaltia neurològica anomenada encefalitis letàrgica i que va desaparèixer de sobte l’any 1927 però que durant els 8 anys que va durar va deixar milions d’infectats a tot el món. Les conseqüències eren que els pacients que no morien van quedar durant diverses dècades en estat d’adormits però manifestant greus seqüeles com tremolors, parkinson, mutisme, psicosi i molt d’altres. L’any 1966 Sacks es va mudar a Nova York i es va incorporar a un Hospital del Bronx on hi havia diversos malalts internats i després d’un treball conjunt amb els metges d’allà, va decidir administrar als pacients una droga la “Levo dopa” i el seu resultat no va poder ser millor ja que gairebé la totalitat va tornar a la vida encara que amb el pas del temps la majoria va tornar a recaure. A l’obra, Manel Sans protagonitza magníficament el personatge de Sacks i juntament amb el que acabo de relatar, entrellaça a manera autobiogràfica i amb un suport audiovisual, part de la seva vida privada especialment tot allò relacionat amb la seva condició sexual. Els altres quatre actors i actrius Mireia Valles, Silvia Escuder, Jordi Subirà i Isabel Boix van alternant el paper de pacients amb el de metges i infermeres posant-se simplement una bata blanca. El treball d’aquests 4 actors és extraordinari atesa la dificultat que fer arribar al públic el lamentable i esglaiador estat en què es troben. Dura molt dura, però també encoratjadora per les reflexions que pots extreure com pot ser parlar de la vida després d’una pandèmia, la voluntat de ser lliures o aprofitar al màxim allò que tenim comunicant-nos més. Surts molt tocat i alhora satisfet i recomano si podeu no us la perdeu però només teniu demà dimarts 19 i dimecres 20, val la pena.