Cuaderno de campo

Ahir dimarts, vam fer cap al Jardí Botànic de Barcelona que ha acollit per primera vegada un espectacle del Festival Grec: CUADERNO DE CAMPO, de l’Agencia el Solar. Detectives de objetos.

Un espectacle que s’ha pogut veure durant cinc dies i que ha esgotat entrades en totes les representacions. Conceptuat com a “creació híbrida” consta d’una part itinerant pel Jardí Botànic, i una segona part a la Sala Salvador de l’Institut Botànic.

Una conferència poètica en la qual "El Solar" duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades. Durant més de 3 setmanes, els artistes han estat treballant en la creació d'aquesta obra, i han comptat amb la col·laboració del personal de l'Institut Botànic i del Jardí Botànic i de les persones que van viure en aquest indret, ocupant les anomenades "barraques de Montjuïc" durant els anys 40-60.

Fa força temps que Xavier Bobés, Shaday Larios  i  Jomi Oligor van encetar una tasca d'investigació en un racó del Barri Vell de Girona, el resultat de la qual va ser mostrat al públic en Temporada Alta 2016, amb l'espectacle "PRIMER ÁLBUM".

Shaday Larios és una artista mexicana especialitzada a analitzar la força dels objectes documentals, Jomi Oligor, és un artista de Tudela integrant de la companyia Hermanos Oligor, i el català Xavier Bobés, un creador de teatre d’objectes a qui nosaltres vam descobrir amb la proposta “EL REI DE LA SOLEDAT”, l’any 2013 I que ens va seduir totalment amb “COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTE", que vam poder veure el gener de 2016.

En aquesta ocasió han creat CUADERNO DE CAMPO per al Festival Grec en el que, s'han topat amb dos casos diferents; el del desaparegut barri de barraques de Montjuïc i el de l'extens arxiu de plantes que guarda l'interior de les dependències del Jardí Botànic.

Els tres artistes ens vénen a rebre a la porta del Jardí Botànic, i iniciem amb ells el recorregut que és alhora paisatgístic i de memòria històrica. Un itinerari carregat d'emocions on anem fent diferents parades i ens expliquen i deixen escoltar testimonis de persones que havien viscut en aquest indret, algunes de les quals ens acompanyen en el recorregut com a espectadors, sense que nosaltres ho sapiguem. Ells volien estar presents l'últim dia que es representava aquesta proposta.

Al mateix temps anem veient fotos en blanc i negre, col·locades estratègicament en el recorregut, de persones que un dia van viure aquí ... i també escoltem algunes veus, que surten d'entre els arbres, com si es tractessin d'esperits d'aquella època.

Moltes de les famílies d'immigrants que van arribar d'arreu d'Espanya a Barcelona al llarg del segle XX, atretes per les oportunitats de feina que oferia la ciutat, van viure molts anys a les barraques que ells mateixos construïren fins a formar veritables barris. A la muntanya de Montjuïc, els horts amb barraca anaven des del Poble-sec fins a les pedreres de ponent, des del recinte de l'Exposició Internacional de 1929 fins al castell. Es van arribar a allotjar més de 30.000 persones en unes 6.000 barraques.

Van conformar una comunitat solidària i tenien una escola, una església i una publicació periòdica anomenada "La voz de la montaña".

Al davant del pi de Can Valero, l'únic arbre que ja existia quan l'indret estava ocupat per les barraques, ens dibuixen a terra, l'espai que ocuparia una barraca (concretament la d'en Pepe Carmona) i les habitacions de què disposava. En Pepe en acabar l'experiència, es va fer conèixer i va expressar les intenses emocions, que li havien provocat la proposta escènica.

Una proposta francament fascinant i que desitjem i esperem que es pugui tornar a oferir en aquest espai màgic i espectacular, que ha obert per primera vegada les seves portes al món de les arts escèniques.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Quienes han visto anteriores trabajos tanto de Jomi Oligor y Shaday Larios con su compañía Oligor/Microscopia como a Xavier Bobés, saben lo especial de sus propuestas. Ahora se han unido creando El Solar, una agencia de detectives que se dedican a investigar las historias que los objetos guardan en su interior para recuperar la realidad de lo que fue y de lo que aun palpita en ellos.

En esta ocasión han creado Cuaderno de Campo para el Festival Grec en el que, después de tres intensas semanas dedicadas a la investigación, se han topado con dos casos distintos; el del desaparecido barrio de barracas de Montjuic y el que guarda el interior de las dependencias del jardín botánico que en la actualidad se encuentra en ese mismo lugar.

Basta con dar un paseo a través de este recorrido hecho de tierra, raíces y memoria, regado con las voces del recuerdo, que nos hablan y nos limpian la mirada del polvo del presente, para recuperar el eco de aquella comunidad que germinó venida de tantos lugares, que acabó por hacer de Montjuic el abono perfecto para las raíces profundas y robustas que han alimentado con un fuerte sentimiento de comunidad a sus generaciones posteriores; ese mismo lugar que ahora ocupa la vegetación del jardín botánico, hermosa y poética alegoría agazapada entre estas plantas de semillas venidas de tantos lugares, que han brotado, adaptándose, y haciendo nuevamente de esta montaña el hogar del desarraigado.

No, no es otro tour teatralizado, cada paso que se da es el descubrimiento de una voz única, de un presente que sucedió y que conviene no olvidar. Con un final que nos abre las ojos a un plano de percepción inesperado.

Vaig descobrir en Xavier Bobés a “Cosas que se olvidan facilmente” . Aquell espectacle em va fer recordar moments i instants que la meva memòria havia oblidat ( tristos, alegres,..). Va ser fascinant. Des de aleshores intento no perdrem cap de les seves propostes, i dic propostes perquè els seus espectacles van més enllà del tangible i lo visible.

Fa més d’un any Shaday Larios, Jomi Oligor juntament amb Xavi Bobés van crear una peculiar agència de detectius anomenada El Solar.

El Solar és una oficina d’investigació que no està ubicada en cap lloc específic, sinó que és itinerant. La seva funció es basa en l’estudi del lloc i dels objectes que s’hi guarden, per construir la història real de la gent que hi varen viure. Objectes reals que ens expliquen histories reals. Teatre d’objectes documental.

El seu primer cas (“Primer àlbum”) va ser al Barri Vell de Girona, més concretament dins la fusteria d’Armand Lladó, l’única fusteria que queda al nucli antic de Girona. Quatre generacions de fusters i una pila relats perduts, oblidats en el temps, històries que han estat recuperades gràcies a la memòria que guarden molts dels objectes (papers, material, instruments,...) vells i empolsats, que van ser oblidats en algun dels racons de la fusteria. Una experiència única i irrepetible, com la que he tingut la sort d’experimentar amb el segon dels casos de l’agència amb “Cuaderno de campo” dins el Jardí Botànic de Barcelona.

“Cuaderno de campo” és una investigació sobre la muntanya de Montjuïc, que recupera la veu d’aquells que en un moment de la seva vida hi varen trobar, en aquell espai,un lloc on viure. La passejada per un jardí que més enllà de les magnífiques col·leccions de plantes que s’hi poden veure i admirar de tot arreu del món, guarda sota els seus peus, la memòria de milers de persones que en el seu dia d’una barraca en varen dir llar.

 “Cuaderno de campo” és més que una passejada pel jardí botànic, és un viatge per la història de la muntanya.

Les parets parlen, els carrers parlen, els objectes parlen, les plantes parlen,... només ens hem de parar, mirar, tocar i escoltar. Jo quan passejo m’agrada imaginar que hi va passar fa milers d’anys en aquell lloc; toco les pedres i m’imagino històries, algunes me les invento, altres me les imagino després de llegir-les en algunes novel·les o llibres d’història. Tenir la oportunitat de conèixer el que realment hi ha al darrera de cada espai , gràcies a la feina d’investigació de Shaday Larios, Jomi Oligor i Xavi Bobés, creieu-me que no té preu.