Ciutat de gespa

Avui he anat al Teatre Gaudí i he sortit emocionada. Al principi m’ha costat entendre que eren 2 personatges i de què anava, però de seguida m’he deixat portar per la música i les emocions de les cançons.
És la història d’un viatge de Lorca i de trobar-se a un mateix. Molt bona la interpretació de l’actor i els músics en directe brutals. Molt bona aposta del Teatre Gaudí.

Ja el vaig veure al Maldà i em va encantar per la proximitat però al Gaudí li senta molt bé. L’espai escènic llueix molt i sona molt bé. És un musical únic ple de poesia però sobretot molt esperançador i una celebració de la vida.
Cal anar a veure obres musicals com aquesta, creada totalment aquí a casa nostra.
La música et transporta i t’emociona: he sortit plorant els dos cops.
I la interpretació de Joan Vázquez és colpidora. Si em va conquistar a ‘Paquito Forever’, aquí mostra moltes facetes i et manté enganxat tota l’estona.
No us ho perdeu!

Joan Vazquez, superant-se a sí mateix, dona vida als versos de Lorca i Whitman amb una sensibilitat exquisida. Una delícia d’espectacle que parla de dos maneres ben diferents d’entendre, descobrir i viure la sexualitat: la de Lorca i la de Whitman. Dos visions molt ben entrallaçades i emocions a flor de pell. Bravo!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/12/ciutat-de-gespa/

Ciutat de Gespa em va commoure molt. Una gran dosi d’emoció, expressivitat i sensualitat que algunes persones genials tenen la capacitat te portar a escena i contagiar-te de la seva riquesa personal per una estona. Un espectacle molt intimista i carregat d’una gran força que ens aporta el garbuix mental i la sensualitat més profunda de l’ésser.

En aquests moments en què la paraula és més soroll que paraula, Ciutat de Gespa s’endinsa en l’ànima humana, els seus desitjos i contradiccions per arribar a una catarsi personal.
Una posada en escena que transmet gran bellesa i sensualitat permet que música i paraula s’alcin com el centre de l’espectacle.
Val la pena endinsar-se de ple en el viatge interior que la funció proposa.
Segur que no us defraudarà.
Un excel.lent feina d’equip.

Una obra llena de sensibilidad, en la que la palabra y la música nos transportan a lo más íntimo de las pasiones humanas.
Una creación magnífica.
Para disfrutarla y reflexionar. Muy recomendable.

Saturday in the poem with Joan

Uno vive y sale de este espectáculo estremecido. Lo que sus creadores han conseguido en ese espacio mágico de velo, lecho, paredes, baldosas e instrumentos (incluido cuerpo y voz portentosos del protagonista) es una inmersión poética, personal y de una intensidad prodigiosa sobre el mundo torrencial de un atormentado Lorca en Nueva York, que se abre las venas en sus poemas, y del entusiasmo erótico y cósmico de Whitman. La fusión de ambos mundos y lenguas (con el eje de «Oda a Walt Whitman») es un dificilísimo ejercicio que deja con la boca y el corazón abiertos. Dudo que se encuentre actualmente en Barcelona una muestra de talento tan aplastante como la que los espectadores que asistan a esta cita íntima y ambiciosa van a encontrar en el Maldá. Lorca y Whitman se convierten en una melodía a lo Sondheim que nos arrastra a todos en esa hora y media magistral. Joan Vázquez es lo que se llama un artista de primera categoría. Lo que consigue en «Ciutat de gespa» es rigurosamente inolvidable.

Ahir vaig fer cap al Maldà i tot i que anava amb moltes expectatives es van superar amb escreix. Una peça de teatre musical amb dramatúrgia de Joan Vazquez i Victor Álvaro i música de Gerard Alonso , que ens porta a Nova York on Lorca ha anat a viure fugint dels problemes que aquí tenia per la seva orientació sexual. Allà això està superat, però en assabentar-se que els seus amics Buñuel i Dalí l´han traït, ridiculitzant-lo en el curt El perro andaluz, se sent desubicat i sense inspiració per seguir escrivint, pel que decideix conèixer la nit novaiorquesa acudint a pubs i sales on escolta jazz, fa amistat amb homes i descobreix el llibre del poeta i humanista Walt Whitman. «Hojas de hierba», que fa que entengui l’homosexualitat des d’un prisma diferent. Arran d’aquests fets, Vázquez i Álvaro grans coneixedors de les obres i poemes dels dos escriptors van crear aquesta joia conjuntament amb Alonso que es va encarregar de compondre la música. Els versos s’identifiquen fàcilment perquè els de Lorca són cantats en castellà i els de Whitman traduïts al català. Com atrezzo una cortina de tul transparent i un jaç, i no cal res més perquè Joan Vázquez, ballant, movent-se acompassadament i cantant de meravella, plena l’escena. Si amb Paquito Forever ens va sorprendre en aquesta ocasió no tan sols el iguala sinó que en alguns moments el supera, extraordinari. I extraordinari també Gerard Alonso al piano i Albert Abad al saxo i clarinet. Sensibilitat portada al límit i un regal per als sentits que ningú s’ha de perdre. Espero que el boca-orella funcioni perquè aquest espectacle no es mereix que ahir estiguéssim només 18 espectadors

Un musical diferent esencialment poemes i paraules de 2 grans poetes, Garcia Lorca i What Whimann.Es en la estada de Lorca a New York quan Lorca descubreix al poeta Whitmann i al seu llibre » Fulles de herba», quasi un segle separa als 2 poetes pro la identificacio amb ell amb «Fulles de herba» de li van servir per fer el seu poema oda a What Whimmann . Ara gracies a un genial Joan Vazquez i a la musica de Gerard Alonso podem viure 80m de sensibilitat,, força, i poesia en estat pur amb un montatge auster pro clarificador, en un principi una cortina transparent ens separa del mon de Whitmann del de Lorca,aquest ubicat a New York.Tot amb un portentos Joan Vazquez ja sigui cantant,sempre en moviment, recitan, ballant i en tot moment transmitin veritat desde l escenari amb la magnetica proximitat i encant que dona l espai del Malda,si afegim l’ encert de la musica de Gerard Alonso al servei dels poemes, es una estona que et transporta a un estat de plaer que nomes la poesia de Lorca i Whitmann ho fa posible i mes si et ve servida per un gran actor. Absolutament recomanable per els amants de la poesia i persones a qui agradin espectacles sensibles i fets amb la maxima honestetat.