Ciutat de gespa - Teatro Barcelona

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones

Del equipo de Paquito Forever llega Ciutat de Gespa, un nuevo musical basado en la poesía de Whitman y Lorca.

Sinopsis

Los poemas de Walt Whitman afectan profundamente a un Lorca recién llegado a Nueva York, mientras descubre la cara más oscura de la ciudad. Dos hombres. Dos siglos. Un alma.

1929. Federico García Lorca porta uns mesos vivint a Nova York, allunyat per primer cop del seu país, la seva família i deixant enrere un fracàs sentimental. La seva mirada s’està tornant radical, fosca, horroritzada per la crisi econòmica, la discriminació i la soledat de la gran ciutat. Una nit -intentant preparar una conferència que ha de donar a la Universitat de Columbia-, Lorca rep una visita inesperada.

Duración:
70 minutos

Idioma:
Catalán

Sinopsis

Los poemas de Walt Whitman afectan profundamente a un Lorca recién llegado a Nueva York, mientras descubre la cara más oscura de la ciudad. Dos hombres. Dos siglos. Un alma.

Ficha artística

Fotos y vídeos

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-ciutat de gespa-1

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-ciutat de gespa-2

(GALERIA)TEATRE-BARCELONA-ciutat de gespa-3

Opiniones del espectáculo 13

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Viejo hermoso Walt Whitman

Opinión verificada

L'obra pren com a punt de partida a un Federico Garcia Lorca que decideix viatja a New York a conseqüència d’un fracàs amorós, i davant la necessitat de fugir de l'ambient opressor que es vivia a Espanya en aquella època degut a la seva condició sexual.

Per Lorca New York va ser el descobriment d’una societat més moderna, un lloc on poder viure i ser ell mateix amb total llibertat. De tots els barris, el que més li va impressionar va ser Harlem. A Harlem va descobrir els locals de jazz i la bellesa dels homes afroamericans. Va gaudir de la festa, i va estar sempre rodejat d’homes amb els que va compartir vivències, poesia i sexe. És en una de les nits amoroses on descobreix el llibre “Leaves of Grass” del poeta Walt Whitman. Els poemes de Whitman li obren un nou món, una altra manera d’entendre l’homosexualitat. Whitman havia sabut expressar allò que ell sentia i que no havia estat capaç d’explicar amb paraules.

“Ciutat de Gespa” és un d’aquells espectacles que destaca per la seva elegància, sensibilitat i poesia escènica. És un muntatge d’una bellesa extraordinària, d’aquells que t’arriba a l’ànima i t’emociona. Un muntatge al més estil lorquià, ple de simbolisme i metàfores. Victor Álvaro, Joan Vázquez, Gerard Alonso i Bealia Guerra, inspirats en els versos de “Poeta en New York” de Lorca, i el llibre “Leaves of Grass” de Walt Whitman, han creat un espectacle íntegrament musical, on tot s’explica a través de la música i el moviment.

Joan Vázquez ens sedueix amb la seva veu, amb la seva interpretació i amb el seu moviment escènic. Les melodies són pura poesia. Poder gaudir de la música en directe no té preu.

Jo de vosaltres no em perdria aquesta joia !!!

13/12/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Los ojos de Vàzquez son los de Lorca y Whitman

Opinión verificada

Sensible, delicada, intensa y sobra decir que poética propuesta con dirección de Victor Àlvaro, interpretación y dramaturgia de Joan Vàzquez y música de Gerard Alonso (los responsables de la magnífica Paquito forever).

Lorca herido y sintiéndose traicionado por sus amigos Buñuel y Dalí, marcha a Nueva York donde todo le parece grande, monstruoso y peligroso, hasta que descubre la vida nocturna y un cubano le devuelve la luz y la poesía.

Whitman, que muchos conocieron a través de El club de los poetas muertos, el más importante poeta norteamericano, canta a la naturaleza, el salvajismo -incluso con un punto sensual- y loando los sentidos.

Dos visiones y momentos contrapuestos a priori: la urbe que amenaza junto con un estado de ánimo dolido y la naturaleza que calma e invita a fundirse con ella.

La intensidad poética y de emociones va en aumento y finalmente conectan Poeta en Nueva York y Hojas de hierba respetando el castellano de Lorca y traduciendo al catalán los poemas de Whitman. Los mundos de los poetas se acaban encontrando, separados al inicio por una pieza de tela blanca con una cama en medio, lugar de reposo y pasión. La música nos guía y sitúa en cada momento de los poemas y reflexiones, la tranquilidad de la naturaleza, los campos de césped, la lluvia, el tráfico ruidoso de la metrópolis, los clubes de jazz, llenos de humo, desenfreno, alcohol y deseo…

03/02/2019
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Dos grans poetes es troben en un musical íntim

Opinión verificada

Després de gaudir dues vegades de la magnífica Paquito forever, tenia ganes de veure que faria el seu equip en la propera proposta. De fet, m'he trobat amb un espectacle molt diferent que no repeteix fórmules i que és valent, sense tenir por als riscos, cosa que sempre s'agraeix. En aquest sentit, l'obra no té por d'explorar la temàtica plantejada a través de dos personatges reals ficcionats. S'ha de dir que s'aconsegueixen trobar escenes realment meravelloses, d'una gran bellesa escènica i amb transcendència, tot i que en altres ocasions això no s'assoleix tant, creant-se algun altibaix que pot treure a l'espectador de l'obra per moments. Potser és vol "poetitzar" tant el relat que s'acaba per no deixar passar dins d'ell a algun espectador, tot i que en d'altres, segurament, això provocarà l'efecte contrari. No obstant, l'entrega de Joan Vàzquez és tal que aconsegueix atrapar-nos alhora que gaudim de la seva bona interpretació dels dos personatges i d'unes cançons encertades. De la mateixa manera, la direcció de Víctor Álvaro esdevé molt atractiva, resultant precisa, envolvent i no dubtant en apostar per oferir diferents sensacions visuals a través de la posada en escena que complementen la proposta del text. Així, podem dir que ens trobem davant d'una proposta que no dubta en explorar a nivell temàtic i escènic, tot aconseguint presentar més grans escenes musicals individuals que no pas en el seu conjunt, per la qual cosa ja val la pena apropar-se a veure-la.

27/12/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Lorca i Whitmann, dues sensibilitats entrellaçades

Opinión verificada

Després de l'èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.

L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936).

Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i Luis Buñuel, que han rodat “Un perro andaluz (Un chien andalou)”, segons Lorca en una clara referència a ell. Els dos artistes i amics havien criticat obertament la qualitat del seu “Romancero gitano”.

A Nova York, Lorca està preparant una conferència, però no troba les paraules adients, ja que en aquell moment travessava per un una crisi artística i, personalment, tenia molts dubtes per resoldre.

75 anys abans, Walt Whitman gaudeix d’una vida plena sense preocupacions.

Encara que Lorca i Whitmann mai van poder coincidir als EUA -pertanyien a èpoques diferents- sí que coexisteixen en aquest muntatge.

Les dues històries s’entrellacen quan un nen li fa una pregunta a Whitman, una pregunta que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.

És de suposar que Garcia Lorca coneixia la poesia de Whitman abans d’arribar a Nova York i li va dedicar un poema en el seu llibre “Poeta a Nova York”, aquesta “Oda a Walt Whitman” .... podeu veure-la clicant en aquest ENLLAÇ ...

Oda que ha donat peu a Joan Vázquez per enllaçar als dos poetes, especialment amb el vincle de l'homosexualitat.

CIUTAT DE GESPA ha estat creada per Joan Vázquez amb el compositor i pianista Gerard Alonso, la direcció és de Víctor Álvaro i la coreografia de Bealia Guerra.

En la nostra funció qui estava al piano era Haile Lizarazu i al clarinet i saxo, Albert Abad.

L'escenografia que ha emprat Víctor AlGo a l'espai escènic, no ens ha agradat gens, com a mínim fins que ha desaparegut la mena de tul que separava els dos espais. Entenem que amb aquest tul “separador” es volia mostrar a l'espectador la diferència vital entre ambdós poetes, ja diferenciats d’altra banda per l’idioma en què parlen (Lorca en castellà, Whitman en català). Al nostre entendre creiem que aquesta separació física es manté massa estona i pertorba la visió de “l’altra banda”.

Tampoc ens ha convençut la coreografia de Bealia Guerra, especialment a la primera part, per l'exagerada gestualitat de “Lorca”, que nosaltres considerem totalment innecessària, perquè l'espectacle ja desprèn de per si una enorme sensibilitat poètica, i els moviments que la coreògrafa li fa fer a Joan Vàzquez, en lloc de realçar la proposta, l'empitjora considerablement.

Malgrat els dos “però” comentats, hem de dir que el treball de Joan Vázquez ens commou i ens transmet l'enorme desesperació de Lorca, en no saber trobar el seu lloc; la interpretació de l'actor és magnètica i la proximitat amb què el veiem cantar és realment impagable i màgica.

La música uneix als dos poetes, les cançons de Whitman estan traduïdes al català i s’inspiren en la música popular del segle XIX i en cançons de batalla, ja que Whitman va servir com a voluntari en hospitals durant la Guerra de secessió. Contrasta la música que acull Lorca, una música més propera al jazz sense deixar de banda les arrels flamenques.

Segons va comentar Joan Vazquez, han intentat traslladar a la música el llenguatge simbòlic que el poeta va utilitzar al seu llibre “Poeta a Nova York” en què comparava la situació dels negres de Harlem amb la dels gitanos de Granada.

Un espectacle molt recomanable amb una gran sensibilitat i on cal deixar-se portar per la música i la poesia, la magnífica veu i l'entrega absoluta d’en Joan Vázquez.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

21/12/2018
Lali Vila

Avui he anat al Teatre Gaudí i he sortit emocionada. Al principi m’ha costat entendre que eren 2 personatges i de què anava, però de seguida m’he deixat portar per la música i les emocions de les cançons.
És la història d’un viatge de Lorca i de trobar-se a un mateix. Molt bona la interpretació de l’actor i els músics en directe brutals. Molt bona aposta del Teatre Gaudí.

09/03/2019
Marc Pascual

Ja el vaig veure al Maldà i em va encantar per la proximitat però al Gaudí li senta molt bé. L’espai escènic llueix molt i sona molt bé. És un musical únic ple de poesia però sobretot molt esperançador i una celebració de la vida.
Cal anar a veure obres musicals com aquesta, creada totalment aquí a casa nostra.
La música et transporta i t’emociona: he sortit plorant els dos cops.
I la interpretació de Joan Vázquez és colpidora. Si em va conquistar a ‘Paquito Forever’, aquí mostra moltes facetes i et manté enganxat tota l’estona.
No us ho perdeu!

09/03/2019
Victòria Oliveros Layola

Joan Vazquez, superant-se a sí mateix, dona vida als versos de Lorca i Whitman amb una sensibilitat exquisida. Una delícia d’espectacle que parla de dos maneres ben diferents d’entendre, descobrir i viure la sexualitat: la de Lorca i la de Whitman. Dos visions molt ben entrallaçades i emocions a flor de pell. Bravo!!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/12/ciutat-de-gespa/

13/01/2019
Neus Casanovas

Ciutat de Gespa em va commoure molt. Una gran dosi d’emoció, expressivitat i sensualitat que algunes persones genials tenen la capacitat te portar a escena i contagiar-te de la seva riquesa personal per una estona. Un espectacle molt intimista i carregat d’una gran força que ens aporta el garbuix mental i la sensualitat més profunda de l’ésser.

03/01/2019
JOSEP

En aquests moments en què la paraula és més soroll que paraula, Ciutat de Gespa s’endinsa en l’ànima humana, els seus desitjos i contradiccions per arribar a una catarsi personal.
Una posada en escena que transmet gran bellesa i sensualitat permet que música i paraula s’alcin com el centre de l’espectacle.
Val la pena endinsar-se de ple en el viatge interior que la funció proposa.
Segur que no us defraudarà.
Un excel.lent feina d’equip.

27/12/2018
Montserrat

Una obra llena de sensibilidad, en la que la palabra y la música nos transportan a lo más íntimo de las pasiones humanas.
Una creación magnífica.
Para disfrutarla y reflexionar. Muy recomendable.

27/12/2018
Toni Martí

Saturday in the poem with Joan
Uno vive y sale de este espectáculo estremecido. Lo que sus creadores han conseguido en ese espacio mágico de velo, lecho, paredes, baldosas e instrumentos (incluido cuerpo y voz portentosos del protagonista) es una inmersión poética, personal y de una intensidad prodigiosa sobre el mundo torrencial de un atormentado Lorca en Nueva York, que se abre las venas en sus poemas, y del entusiasmo erótico y cósmico de Whitman. La fusión de ambos mundos y lenguas (con el eje de «Oda a Walt Whitman») es un dificilísimo ejercicio que deja con la boca y el corazón abiertos. Dudo que se encuentre actualmente en Barcelona una muestra de talento tan aplastante como la que los espectadores que asistan a esta cita íntima y ambiciosa van a encontrar en el Maldá. Lorca y Whitman se convierten en una melodía a lo Sondheim que nos arrastra a todos en esa hora y media magistral. Joan Vázquez es lo que se llama un artista de primera categoría. Lo que consigue en «Ciutat de gespa» es rigurosamente inolvidable.

23/12/2018
Josep OS

Ahir vaig fer cap al Maldà i tot i que anava amb moltes expectatives es van superar amb escreix. Una peça de teatre musical amb dramatúrgia de Joan Vazquez i Victor Álvaro i música de Gerard Alonso , que ens porta a Nova York on Lorca ha anat a viure fugint dels problemes que aquí tenia per la seva orientació sexual. Allà això està superat, però en assabentar-se que els seus amics Buñuel i Dalí l´han traït, ridiculitzant-lo en el curt El perro andaluz, se sent desubicat i sense inspiració per seguir escrivint, pel que decideix conèixer la nit novaiorquesa acudint a pubs i sales on escolta jazz, fa amistat amb homes i descobreix el llibre del poeta i humanista Walt Whitman. «Hojas de hierba», que fa que entengui l’homosexualitat des d’un prisma diferent. Arran d’aquests fets, Vázquez i Álvaro grans coneixedors de les obres i poemes dels dos escriptors van crear aquesta joia conjuntament amb Alonso que es va encarregar de compondre la música. Els versos s’identifiquen fàcilment perquè els de Lorca són cantats en castellà i els de Whitman traduïts al català. Com atrezzo una cortina de tul transparent i un jaç, i no cal res més perquè Joan Vázquez, ballant, movent-se acompassadament i cantant de meravella, plena l’escena. Si amb Paquito Forever ens va sorprendre en aquesta ocasió no tan sols el iguala sinó que en alguns moments el supera, extraordinari. I extraordinari també Gerard Alonso al piano i Albert Abad al saxo i clarinet. Sensibilitat portada al límit i un regal per als sentits que ningú s’ha de perdre. Espero que el boca-orella funcioni perquè aquest espectacle no es mereix que ahir estiguéssim només 18 espectadors

18/12/2018
Josep Via Santacana

Un musical diferent esencialment poemes i paraules de 2 grans poetes, Garcia Lorca i What Whimann.Es en la estada de Lorca a New York quan Lorca descubreix al poeta Whitmann i al seu llibre » Fulles de herba», quasi un segle separa als 2 poetes pro la identificacio amb ell amb «Fulles de herba» de li van servir per fer el seu poema oda a What Whimmann . Ara gracies a un genial Joan Vazquez i a la musica de Gerard Alonso podem viure 80m de sensibilitat,, força, i poesia en estat pur amb un montatge auster pro clarificador, en un principi una cortina transparent ens separa del mon de Whitmann del de Lorca,aquest ubicat a New York.Tot amb un portentos Joan Vazquez ja sigui cantant,sempre en moviment, recitan, ballant i en tot moment transmitin veritat desde l escenari amb la magnetica proximitat i encant que dona l espai del Malda,si afegim l’ encert de la musica de Gerard Alonso al servei dels poemes, es una estona que et transporta a un estat de plaer que nomes la poesia de Lorca i Whitmann ho fa posible i mes si et ve servida per un gran actor. Absolutament recomanable per els amants de la poesia i persones a qui agradin espectacles sensibles i fets amb la maxima honestetat.

16/12/2018

Ver todas

Deja tu opinión