Celestina, la tragicomedia

Avui al teatre Modern del Prat he pogut gaudir d’una de les companyies de fora de Catalunya que més admiro per no dir la que més. Els seus muntatges mai m’han fallat ni deixat indiferent i avui un cop més m’han brindat l’oportunitat de delectar-me d’una tarda de teatre en majúscules. Em refereixo a la companyia sevillana Atalaya i que sota la direcció de Ricardo Iniesta han posat en escena aquesta tragicomèdia de Fernando de Rojas, escrita fa més de 500 anys però que és un text totalment extrapolable a l’actualitat ja que tracta de corrupció, diners, lluita de classes i un feminisme que al segle XVI era revolucionari i en els nostres dies encara falta molt per fer. Carmen Gallardo es posa a la pell de Celestina un personatge que sembla creat per a ella, ple de comicitat, poder i força emocional i li fan costat sis actrius i actors més, que tant individualment cada un en el seu personatge, com quan junts fan un treball coral al que imprimeixen un segell especial amb una força i un rigor inigualable. Bravo Bravo. Llarguíssims aplaudiments més que merescuts amb el públic dempeus . Espero no triguin tant a tornar.