El dramaturgo y director teatral uruguayo Sergio Blanco presenta Cartografía de una desaparición, donde ofrece en primera persona su visión personal sobre la figura y obra de Joan Brossa.
Mi panegírico no será más que la historia de mi encuentro con la obra de Brossa: una especie de relato autoficcional que iré escribiendo entre universidades, aviones, clínicas, salas de embarque y hoteles. Una nueva autoficción en donde, relatándome a mí mismo, buscaré retratarlo a él. Sí. Lo sé. Ya lo sé. Sé que puede parecer un acto de amor propio, pero les aseguro que no lo es. Les ruego que no se fastidien. Ni que lo tomen a mal. En esta autoficción voy a tratar de explorar mi propia ingeniería del yo, pero con la única finalidad de poder llegar a la suya.
Sergio Blanco

Duración:
55 minutos

Idioma:
Castellano

Ficha artística

Ver ficha entera

Opiniones del espectáculo 1

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Em passaria hores i hores escoltant-lo

El TNC amb la col·laboració de la Fundació Brossa, el MACBA i altres entitats, van organitzar, fa un parell d’anys, un seguit d’espectacles i d’activitats dins el "Cicle Brossa, variacions i varietats", a la qual vaig tenir el plaer d'anar-hi convidada.

Sergio Blanco va ser convidat el maig de 2017, pel director de teatre, i actual director del TNC, Xavier Albertí , a escriure en primera persona, la seva visió personal sobre la figura i l’obra de Joan Brossa.

Entrem a la Sala, Sergio Blanco ens està esperant assegut rere una taula plena de llibres. Hi ha un de que destaca per sobre de tots, la coberta és de color vermell i el títol amb lletres blanques i en majúscula: BROSSA. Al seu darrera, en una gran pantalla, una projecció del mar. És de nit, però es pot veure l’anar i venir de les onades. La calma del mar, segons ens explica Sergio Blanco, és possiblement la millor manera que te ell d’alleujar les tensions, relaxar-se i concentrar-se.

S.B: “Me gusta esperarlos y cuando llegan al teatro me pongo nervioso. Es hermoso e inquietante ver entrar al público a la sala. Se trata de personas que se han desplazado porque vienen a vernos. Les proponemos una cita y ellos aceptan y vienen. Eso es algo extraordinario”

En forma de panegíric, estructurat amb un pròleg, 28 parts i un epíleg final apoteòsic, Sergio Blanco experimenta amb l’obra de Brossa, amb la seva persona i amb la seva personalitat, talment com si d’un diari es tractés. Juga amb les paraules i els versos.

Per poder-lo entendre intenta semblar-se a Brossa. Més ben dit es fica dins la pell de Brossa. Vol sentir el que ell sentia. D’aquesta manera es crea una relació íntima entre Brossa, Blanco i l’obra i vida de tots dos.

El resultat és la conjunció de l’obra de Brossa amb la seva persona. Una espècie d’autobiografia entre fictícia i real associada a la figura de Brossa.

S.B: “-Mis personajes alter ego no son una copia de mí, sino que, soy yo quien empiezo a ser una copia de ellos. Ellos no se parecen a mí, sino que soy yo quien trato de parecerme a ellos”.

Per mi Sergio Blanco va ser una gran descoberta. La seva manera d’expressar-se, la manera tan calmada de parlar i la seva facilitat alhora de transmetre i comunicar, han fet que gaudís moltíssim d’aquesta proposta. Jo de vosaltres no m'ho perdria.

15/09/2019

Deja tu opinión