Bollywood, Bombay, Barcelona

De nou al teatre i aquest cop per anar a descobrir a la Cia Dúo Fàcil, ja que en breu els tindrem a Igualada amb “Y me morí”. Vaig voler veure la nova proposta d’aquest trio i la veritat és que ja tinc ganes de veure’ls de nou.

El nou “Escenari Joan Brossa” han programat Bollywood, Bombay, Barcelona un espectacle que la sala que els ha tocat queda petita per aquesta proposta. I dic petita amb tots els sentits ja que el muntatge és ideal per una sala una mica més gran i si de veritat aposten per aquesta proposta segur que poden omplir sense cap problema.

A partir del drama de la immigraciói d’entrevistes i xerrades que han realitzat han anat muntant aquesta obra amb una bona combinació de música, balls, acudits i personatges que fan la delícia de tots els assistents.

Amb  un estil amb molt color, amb molta música ens anem endinsant en la vida (somnis i frustracions) de tres inmigrants que han arribat a Barcelona per trobar el seu somni per viure millor que “a casa”.

Un treball de final de grau de l’especialitat d’Interpretació aquests tres alumnes han muntat una bogeria que treu el millor de tots nosaltres. On per moments tens ganes d’aixecar-te de la cadira i començar a ballar amb ells en qualsevol número musical. Però no patiu, que no és un musical!!!

I m'ho he pensat abans de puntuar, possiblemente un 5 estrelles és molt? Doncs si, però pel bon moment que m'han fet passar del 4 he anat al 5.... i no m'ho he pensat gaire. Podeu veure tot el que opino d'aquesta proposta a l'enllaç

Propuesta de Duo Fàcil y Líquido Teatro que no se centra en explicar grandes tragedias de la inmigración (si bien alguna se apunta) sino la dureza del día a día, las ilusiones y esperanzas depositadas en una nueva ciudad que se ‘desvanecen al topar con la realidad.

Tres jóvenes indios comparten una habitación en un piso patera de Barcelona. Todos ellos han ido a parar a miles de km de su casa, con sueños que se transforman, literalmente, en pesadillas. El muro de la cotidianidad les va minando: topan con el rechazo directo de los vecinos o indirecto de todos (nadie los mira a los ojos), trabajos precarios, pura subsistencia y un futuro negro. ¿Y por esto han dejado su casa y familia? El mérito es que esto que podría ser dramón se envuelve con colores, luz y música, como si fuera una película de Bollywood (la industria cinematográfica más grande del mundo, que me pirra) donde todo acaba en un final espectacularmente feliz. Cuando las cosas se ponen duras recurren a imaginar que están en una de estas películas y la música, baile y alegría inundan la sala y nos hacen sonreír. Además, el humor está absolutamente presente en una mezcla que por extraño que suene, acaba ligando muy bien con las reflexiones serias que provoca la propuesta. Este humor es exagerado, que es el tono que procede para compensar la dura realidad. Farsa a ratos absoluta (me recordaba las Dones sàvies) con las vecinas que tampoco aceptan, una independentista y una unionista, ambas de manual, unidas, eso sí, en el miedo, el rechazo y la denuncia de los recién llegados.

Uno de los puntos fuertes son los diálogos frescos y cercanos, marca de la casa, de Marc Rosich, interpretados con credibilidad y energía por Marc Tarrida, Abel Reyes y Francisco Marginet. En cambio, la duración, 1h45 ‘, podría reducirse significativamente mejorando el resultado final ya que algunos episodios, especialmente los de búsqueda de trabajo y relación con las vecinas, se hacen un poco repetitivos.

 

Buf!!!, molt de jiji, jaja, però Déu n’hi do tot el que hi ha al darrera d’aquesta “comèdia”

La Cia. Dúo Fàcil i Líquido Teatro ens proposen un espectacle estèticament meravellós, ple de color, llum i moviment. Un viatge emocional i cultural, amb un missatge molt clar: el drama de la immigració.

"Bollywood, Bombay, Barcelona"  ens mostra la part més humana, i la més inhumana de la societat, el xoc entre cultures, la supervivència i la integració. És un retrat de la societat, de la intolerància d’aquells que en el seu dia van ser acollits. És la falta d’informació i la incomunicació. És la lluita d’aquell que no té res. És la gent que persegueix un somni. És el racisme.

"Bollywood, Bombay, Barcelona"  sorgeix a partir d’improvisacions i l’experiència personal  d’un noi indi, en Palwinder, un amic en comú de Juanjo Cuesta i Marc Rosich.

Aquest meravellós espectacle neix a partir de les històries que explicava en Palwinder (moltes d’elles vivències personals), més una part de ficció.

Els protagonistes d’aquesta tragicomèdia són en Rajú, Vikram i Karan. Mitjançant aquests tres personatges coneixerem els problemes culturals, econòmics, laborals i psicològics que pateixen com a immigrants, i també descobrirem la riquesa cultural del seu país, com els balls, els seus ídols i la seva religió.

Vaig riure molt, però vaig sortir amb el cor encongit.

Només em resta que felicitats a Francesc Marginet, Marc Tarrida i Abel Reis per la feina ben feta, i a Palwinder per haver compartit amb tots nosaltres part de la seva experiència.

Marc Rosich i Juanjo Cuesta, vaig llegir que, us feia una mica de respecte barrejar la comèdia amb un assumpte social tan sensible com és el fenomen migratori. Dons deixeu-me que us feliciti, perquè la sensibilitat i el respecte hi són.

 

“Algunes persones miren el món i diuen: Per què? Altres miren al món i diuen: Per què no?”

J.B. Shaw