Beware of Pity (La impaciència del cor)

Los que pronosticaban que esta obra iba a ser uno de los platos gordos del Grec no se equivocaban.
QUE MALDITA MARAVILLA!!
Me he quedado extasiado en mi asiento con lo que he visto!
No importa que esté en alemán, que haya tenido que pelear por conseguir entradas porque todo estaba agotadisimo! Ha merecido la pena al máximo!

La obra cuenta la historia de un oficial que asiste a la fiesta del personaje más rico de la ciudad. Todo va genial hasta que decide hacer la rosca a la hija del ricachón y la invita a bailar. Y ahí la caga al máximo! Porque la tipa tiene una enfermedad y va coja perdida!! CAGADA MÁXIMA!
Su primera reacción es salir por patas del lugar ante semejante metedura de pata pero al día siguiente le envía flores a la chica y está le invita a tomar el té.
Poco a poco se irán conociendo y aunque él lo hace todo por compromiso y compasión ella se va enamorando.
Y ahora viene lo bueno… hasta qué punto la compasión es buena? Hasta donde es capaz el ser humano de hacer algo por pena??

Actores maravillosos, escenografía mínima pero eficaz y una manera de narrar la historia que me ha dejado loca! Qué bien ver estas cosas!!

Un dels principals al·licients per a mi entre d’altres evidentment, és l’oportunitat que ens ofereix el Grec de veure companyies internacionals que normalment no veuríem. I ahir al Lliure vaig tenir la sort de gaudir i no us podeu imaginar com de Teatre en majúscules, amb aquesta obra de Zweig dirigida per Simon McBurney i intepretada per la companyies alemanyes Complicité i Schaubühne. Des del minut un em va atrapar i em va tenir les més de dues hores que dura gairebé sense parpellejar i amb la respiració continguda, un cop de puny a l’estómac. Molta narrativa menys diàleg però que encara no hagis llegit el llibre se segueix a la perfecció. La interpretació sublim amb l’únic inconvenient de l’idioma però que estava molt ben resolt per la situació dels traductors que es podien llegir sense perdre’t el que passava en escena. Una il·luminació excepcional, en penombra gran part de l’obra i amb llums que mil·limètricament s’encenien sobre l’actor que estava actuant. Unes projeccions que en ocasions congelaven la imatge, magnífiques. Una banda sonora amb temes de Mahler entre d’altres, genial. Ah i uns efectes sonors espectaculars controlats al més mínim detall i poso per exemple quan estan jugant als escacs sense tauler, i cada vegada que mouen fitxa el so t’ho indica. Vaig sortir del Lliure impressionat.

Les expectatives maximes per segons el director del Grec, lo millor del festival expectatives compartides dons guardo un record imborrable de aquesta Cia.Complicité i la seva versió de El Maestro y Margarita, vista al Grec 2012.per mi lo millor del Grec, dels ultims 10 anys..Genial tot plegat, ho asimilaria a un rellotge de precisio, de complicada maquinaria i funcionament perfecte.Si afegim que juntament Complicité esta la Cia Schaubuhne de Berlin amb la direcció de Thomas Ostermeier, i tots al servei de un text de Stefan Zweig , una novela de 300 pagines convertides en 2h de teatre intens i colosal, quasi tot ja esta dit.Cal resaltar el poder de tots els interprets, dons apart el seus personatge diuen també monolegs interiors i en ocasions fan funció de narradors, quasi mes dificil de explicar que de veure-ho i gaudirne, ademes hasta facil de seguir. Una posada en escena excepcional, tots els recursos escenics posibles i altres, un só impactant al servei de un text, un estudi de la naturalesa humana,sobretot la compassió .al seu voltant conceptes com l amor,el dolor o la culpa.Nomes afegir,per mi un gran encert no habitual la ubicaçio dels panels amb els subtitols dintre l escenari sense molestar i permeten lleguir relativament bé els subtitols i lo que es principal lo que pasa al escenari, normalment o per esta masa elevats o molt als costats sovint has de renunciar a una cosa o la altre.No se jo si aquesta percepcio es la mateixa desde les darreres files, no era en absolut el meu cas. El Grec segeix ben encamin