Todo lo que necesitas para ir al teatro

Así habló Zaratustra

La Compañía Laboratorio Teatro presenta su nueva creación, Así habló Zaratustra, un acercamiento a la obra clave de Friedrich Nietzsche.
Con dirección y puesta en escena de Jessica Walker, el cuarto montaje de la compañía alterna escenas inspiradas en el mítico libro de Nietzsche con pasajes y personajes de la biografía del autor, en un diálogo continuo del universo de Zaratustra con la vida del filósofo.

Vídeo

Fotos

Así habló ZaratustraAsí habló ZaratustraAsí habló Zaratustra

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Maig 2017
    Ahir vaig estar a Laboratorio Teatro veient aquesta obra. Començaré dient que em costa escriure aquesta opinió, però ho faig per si de la mateixa manera que em va passar a mi que desconeixia l’existència d’aquesta sala, la conegueu. Es tracta d´una performance d’una adaptació lliure, molt lliure de l’obra de Friedrich Nietzsche amb direcció i posada en escena de Jessica Walker, el ùnic nom que conec ja que al no donar programa de mà, no sé el nom de cap actor. Una mestra de cerimònies de forma histriònica ens explica que farem una visita a la casa museu del filòsof però que ens adverteix que no veurem res perquè ho han buidat, com veieu vam començar bé. Surten a escenes vuit actors amb uns artefactes amb rodes amb els que es mouen per l’escenari de forma esbojarrada. Un audiovisual amb uns cavalls salvatges serveix per dir-nos que el esperit s’ha transformat en animal i tots els actors amb una màscara de cavall es covierten en això. Quan ja portavem una hora de representació, la mestra dirigint-se al públic pregunta si hem entès alguna cosa, ha, ha, ha, però a partir d’aquest moment l’obra fa un gir i tot i que manté la seva extravagància apareix la part més poètica. Amb un fragment de La Walkiria passada de decibels apareix en escena Wagner que va a visitar Nietzsche. i amb l’acompanyament d’una pianista, mantenen una llarga conversa que revela que el que els uneix és més que amistat. El vestuari, quan el porten, en la mateixa línia que l’espectacle. I la interpretació amb uns actors que es deixen la pell, llàstima que no els puc posar nom, extraordinària. Del text com he dit vaig entendre molt poc, tot i que crec que va ser generalitzat, però coreogràfica i visualment bestial, i em va mantenir les dues hores que dura, totalment atrapat. M´he de remuntar als inicis de La Fura dels Baus, amb els que vaig trobar certa similitud, per expressar el moltíssim que vaig gaudir. Els dos dies que l’han representat amb les entrades exhaurides, i jo us asseguro que la propera no me la perdo.

    22/11/2017

  • 12345

    Miquel Gascon Baz

    – Trencadora, diferent, provocadora, arriscada, sorprenent, seductora…

    És el quart muntatge de la companyia Laboratorio Teatro, després de ALTAZOR, QUIEN VA ! i HAMLETOLOGÍA, totes elles impregnades d’un gran discurs poètic i visual.

    En aquest muntatge ASI HABLO ZARATUSTRA, s’alternen escenes inspirades en el llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia del autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof.

    Tal com ens tenen acostumats, l’entrega de tots és aclaparadora, amb el seu cos, les seves mirades, la seva paraula, transmeten emocions de pell a pell. Dues hores de representació que passen volant.

    Friedrich Nietzsche (1844-1900) era un personatge torturat que va créixer sota la influència de la seva mare i de la seva germana Elisabeth. Un geni no reconegut per l’establishment cultural de la seva època. Va centrar la seva vida en la filosofia i va ser amic íntim del compositor Richard Wagner (magnifica la interpretació de Carlos Martín-Peñasco). Les seves constants provocacions, la seva necessitat de dir el que pensava, va fer que perdés a tots els seus amics, i fins i tot va perdre l’amistat amb Wagner després d’escoltar el seu Parsifal.

    Mai va tenir parella tot i que va estar sempre enamorat de Lou Salomé a la que enviava cartes on ja es començava a apuntar la demència que patia. En 1889 va patir un col·lapse mental en un incident controvertit amb el seu cavall. Va viure durant 10 anys en sanatoris mentals per tornar a casa i quedar sota la tutela de la seva germana i de la seva mare, a la que odiava profundament.

    Elisabeth, la seva germana és justament qui inicia l’obra obrint les portes de casa seva, la casa museu de Friedrich Nietzsche, on ja no queda res per veure …..

    La posada en escena és trencadora, diferent, provocadora, arriscada, sorprenent, seductora, …. Amb un molt bon ritme i moments visuals espectaculars ens ha seduït malgrat la complexitat del text ple de missatges i de crítiques contra la societat, la religió, la ciència, la moral, i la mateixa filosofia.

    El personatge de Zaratustra està interpretat per diferents actors de la companyia, inclosa la mateixa Jessica Walker (a la que hem vist actuar per primera vegada). Projeccions audiovisuals ens transporten al món oníric de Nieztsche i la seva passió/devoció/amor pels cavalls.

    Zaratustra és un profeta que proclama l’arribada del superhome i declara que la mort de Déu és un requisit ineludible perquè aquest pugui néixer, el moment just en què l’home és prou madur per no necessitar pautes que emmarquin el seu comportament. Nietzsche és defensor de la idea que la moral ha de ser substituïda per la veritat, per l’home al servei de si mateix.

    La música ha estat una part fonamental de la peça, sent interpretada en alguns moments en directe per Carola Zafarana, que és també qui dóna la sorpresa final.

    Una proposta, que com totes les que hem pogut veure en aquest espai, és valenta i arriscada, amb un treball corporal immens de tots els actors.

    Una proposta que tornarà a ser representada a l’Abril del 2018.

    Si voleu llegir la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

    https://wp.me/p19AHZ-nSG

    16/12/2017