ARA

“Ara” és el primer projecte que ens presenta la jova companyia de teatre i creació KUNSTant. L’obra escrita i dirigida per Gisela Saló, està inspirada en fets reals. Concretament sorgeix de la unió de dues històries, dues vivències familiars molt properes a ella i que n’ha volgut deixar constància.

“Ara” és un viatge al passat. És una història d’amor i d’amistat, de patiment i de poder, d’esperança i desencís; la història de la Teresa Carreres.

És un muntatge molt i molt treballat i documentat. S’ha tingut en compte una sèrie d’elements que fan que la història sigui més creïble. El mobiliari i el vestuari són fidels a l’època (documentats en fotografies reals). Hi ha audiovisuals que ens mostren diferents vivències i etapes dels personatges, endinsant-nos en el moment i l’època en que transcorren els fets (les imatges són gravacions reals extretes de la Filmoteca de Catalunya). La música, en directe reforça la part emocional de l’obra, amb en Aimar Redolad a la guitarra i l' Èlia Lucas al piano han acompanyat l’obra des del seu inici. La il·luminació ha estat un element molt important, ja que ens situarà entre el present i el passat, entre el somni i la realitat, de vegades intensa i d’altres difuminada.

Hi ha doble espai escènic: l’espai de la vellesa que correspon al present (situat en una residència d’ancians) amb la Teresa ja vella interpretada per l’actriu Jesusa Andany. I l’espai de la joventut i la vida adulta que correspon al passat de la Teresa ( escenificat en el pis de la Teresa, després residència d’en Jesús i la Teresa, i el pis de la Mª Antònia ) que és l’espai on transcorren la major part dels fets . Complementen l’espai , el Port de Barcelona i un bar, situats fora de l’escenari.

Una tela de tul semitransparent permet crear dos escenaris, dos espais, dos mons...pels quals transitaran tots els personatges. L’atmosfera que es crea amb el tul és abstracte i suggerent. Rere el tul els veurem ballar, dormir, cuinar i somiar. També serveix per que es moguin en el temps i per viatjar d’un espai a un altre.

Tots els actors s’hi deixen la pell a l’hora d’interpretar els seus personatges. Però m’agradaria destacar a la Paula Arbós (Teresa jove) que interpreta amb total credibilitat els diferents estats emocionals que pateix el seu personatge, en Ramon Bonvehí (Pere jove) i en Josep de Font (Jesús).

Al final de la representació se’ns ha fet saber que la Teresa Carreras feia tres dies que havia mort. La seva història s’ha pogut escriure, vosaltres trieu si la voleu conèixer. Jo estic contenta d’haver-hi anat. I tot i que no és del tot rodona us animo que l’aneu a veure .Donem-li entre tots una empenta a les noves dramatúrgies i a les petites companyies de nova creació. S’ho mereixen !!!