Aida

Dilluns dia 13 de gener era nit d'estrena al Teatre del Liceu, nit d'estrena "relativa", ja que la producció d'AIDA de Giuseppe Verdi, és la producció històrica que nosaltres ja hem vist en diferents ocasions els darrers anys, amb els telons de Josep Mestres Cabanes, escenografia estrenada l'any 1945 i recuperada l'any 2001 per commemorar el centenari del naixement del compositor. En aquesta ocasió, la històrica escenografia de telons pintats ha estat adaptada per Jordi Castells.

Aquests telons pintats continuen sent una obra mestra de l'escola catalana d'escenografia. amb un domini impressionant de la perspectiva i el concepte estètic del naturalisme. Aquesta obra es va salvar en l'incendi del Liceu del 1994, quan es va perdre quasi tota l'obra que es conservava de l'escenògraf català. Segons han comentat, segurament serà la darrera vegada en què serà utilitzada a causa del seu estat de deteriorament. El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, no ha descartat la possibilitat d'una "reconstrucció absoluta" d'aquests decorats.

Els telons, els elements volumètrics que complementen l'escenografia, l'esplèndid vestuari de Franca Squarciapino i les coreografies d'Angelo Smimmo, han sabut crear l'atmosfera que aquesta gran tragèdia verdiana demana. La coreografia barreja la dansa clàssica amb l'art marcial de la capoeira afro-brasilera.

La dificultat afegida ha estat la il·luminació on Albert Faura hi ha hagut de conjugar amb la llum pintada en els decorats. El resultat ha estat, per nosaltres, fantàstic.

AIDA, és una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi (1813-1901), el compositor identificat amb les classes populars, autor de 26 títols, que va estar sempre amatent amb la qualitat i la teatralitat dels seus llibrets. Antoni Ghislanzoni (1824-1893) es va basar en un text de Camille du Locle sobre un relat d'un egiptòleg francès.

AIDA (1871) va ser estrenada a l'Òpera Khedivial del Caire amb motiu dels actes d'inauguració del Canal de Suez. La primera representació a Europa, concretament a La Scala de Milà, va tenir lloc el 8 de febrer del 1872. Va arribar a Barcelona, al Teatre Principal, el 16 d'abril del 1876. És l'única òpera que supera les 400 representacions en la història del Liceu.

Aquesta òpera narra el drama d’Aida (Angela Meade), una princesa etíop que s’ha convertit en esclava d’Amneris (Clémentine Margaine), la filla del faraó egipci (Mariano Buccino). Les dues estan enamorades de Radamès (Yonghoon Lee), heroi dels exèrcits egipcis, enamorat d’Aida.

El sacerdot Ramfis (Kwangchul Youn) informa de la imminent invasió de l'exèrcit etíop comandat per Amonasro (Franco Vasallo), pare d'Aida. Radamès és designat pels déus per dirigir els egipcis a la victòria.

Tornada triomfal (espectacular el segon acte d'aquesta producció, amb més de 200 persones a l'escenari), captura d'Amonasro, anunci de noces de l'heroi amb Amneris, desesperació dels enamorats Aida i Radamès, enganys, traïcions, judici, condemna a mort .....

La direcció musical ha estat de Gustavo Gimeno, la direcció del cor de Conxita García i la direcció escènica de Thomas Guthrie. En aquesta ocasió el cor del Liceu ha estat recolzat amb el Cor Intermezzo, amb moments on hem pogut veure 200 artistes a escena entre els membres del cor, els ballarins, els figurants i l’elenc principal.

Les veus, almenys per nosaltres, han estat magnífiques, destacant especialment les de Clémentine Margaine (Narbona 1984), Yonghoon Lee (Seúl, Corea del Sud 1973) i Angela Meade (Washington 1977) que ha debutat en el Liceu, en aquest paper d'Aida.

Hem de dir que anàvem sense massa ganes a veure de nou aquesta producció, simplement perquè entrava dins del nostre abonament..... potser perquè és una òpera que l'hem escoltada i vista en directe i també en cinema massa vegades. Per sort, hem de reconèixer que l'hem gaudit de valent i que és una producció absolutament espectacular i un goig pels sentits.

AIDA, es representarà en el Teatre del Liceu fins al dia 2 de febrer i serà retransmesa, en directe, als cinemes d'arreu del món el pròxim 22 de gener.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ