Actes obscens en espai públic

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d'aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l'obra TEOREMA de Pier Paolo Pasolini, WHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem.

Per sort, després de la primera vam tenir l'encert de visionar la pel·lícula a través del portal "Filmin" al que estem subscrits, abans de veure aquest "ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC", fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta.

Davide Carnevali, és l'autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l'acció i defineixen els personatges.

La irrupció d'un Messies en el si d'una família burgesa, provoca un trastorn espectacular a les seves vides acomodades fins a arribar a la destrucció de tot allò que eren. Aquest Messies a la pel·lícula de Pasolini és un noi d'una gran bellesa convidat a la casa familiar i que sedueix sexualment a tots els membres de la família i a la criada. Un cop tots han quedat sotmesos a la voluntat d'aquest noi, ell marxa tal com ha arribat, de sobte, provocant en tots ells la desesperació i la incomprensió per una absència no desitjada. Un enorme buit que només poden omplir trencant amb tot el que havien estat fins a la seva arribada.

En aquesta proposta "ACTES OBSCENS..." el Messies és un àngel que els trastoca amb la seva paraula. Una esplèndida Antònia Jaume que parla en mallorquí i porta ales.

Tots els personatges pasolinians hi són representats, la mare Màrcia Cisterò, el pare Oriol Genís, la filla Mònica Almirall, el fill Sergi Torrecilla i la serventa Sílvia Delagneau. Unes magnífiques interpretacions d’uns actors que han estat disposats a tot i han arriscat.

Una posada en escena sorprenent i trencadora, que ja comença per l'entrada dels espectadors a través dels magatzems del Teatre Nacional, i tot una sèrie d'elements a escena que mantenen la nostra constant atenció durant tota la representació. Maneges de sang o d’aigua, trencadissa de plats, terra que cau sobre els actors, destrucció física de cadires, pintura, pollastres rostint-se i ous, molts ous....

L'aparent tranquil·litat amb què la família sopa en iniciar la representació queda absolutament sotmesa al caos i la destrucció, mentre d'una enorme impressora van sortint textos que ens parlen de com el Messies truca a la porta i de com és rebut per cristians, jueus, rics, pobres, ....

I una reflexió final, si el Messies truques ara a la nostra porta, serem capaços realment d'obrir-la i deixar que entri a la nostra vida??

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ