Sinopsis

La llegada del Quijote en Barcelona sirve para explorar la frontera entre realidad y ficción. Pieza multidisciplinar e internacional, con títeres y actores de carne y huesos.

¿Qué hace que, cuatrocientos años después de la muerte de su autor, El Quijote se considere todavía una novela de una modernidad extraordinaria? Seguramente, el hecho de que la obra transcurra en la frontera entre la realidad y la ficción, entre la razón y la locura, entre el arte y la vida. También transita por este territorio el montaje creado por las compañías quebequesas Sortie de Secours y Pupulus Mordicus y la catalana Gataro, una producción multidisciplinaria que mezcla lenguas y que combina actores reales con marionetas y elementos audiovisuales.

Alonso Quijano volverá a convertirse en Don Quijote para defender sus verdaderas aventuras ante falsificadores como Avellaneda. Es el plan “real” de una representación donde el propio Cervantes y su personaje nos mostrarán hasta qué punto es ambigua la relación entre la ficción y la vida. Y la ficción queda en este montaje en manos de las marionetas de la compañía de Maese Pedro que intentará llevar a escena Las aventuras de Don Quijote de la Mancha.

Duración:
120 minutos

Idioma:
Catalán
Castellano
Espectacle en Català, castellà i francès. Sobretitolació en francès i castellà.

Edad:
todos los públicos

Sinopsis

La llegada del Quijote en Barcelona sirve para explorar la frontera entre realidad y ficción. Pieza multidisciplinar e internacional, con títeres y actores de carne y huesos.

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 6

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

El seny dominat a vuit mans!

El que han aconseguit aquestes dues companyies és admirable. Un remix d'aquell "cavaller" que les seves històries travessaven la frontera entre la ficció i la realitat, i entre el seny i la bogeria. Dues hores on té cabuda pràcticament tot, des d'uns diàlegs plurilingües de francès, català i espanyol; passant per un domini dels titelles, fins a salts en el temps i escenes reviscudes a format més petit. Quatre actors, vestits de color blanc, que es troben en escena acompanyats d'una senzilla i incolora escenografia que anirà evolucionant a mesura que la història mostra el tràgic final del mític "cavaller". Una proposta que a priori no té per què ser 100% segura, però després de veure-la no hi ha cap dubte! La proposta ha triomfat al Festival Internacional de Teatro Clásico d'Almagro i triomfarà al Grec de Barcelona. Important no caure en el prejudici de: "és una obra amb titelles, llavors és per nens!". Precisament, els més petits no acabarien de gaudir-la del tot!

14/07/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que hem anat seguint en el seu periple canadenc durant els mesos de febrer i marc d'aquest any en el teatre Périscope de Quebec, amb un èxit de públic espatarrant, amb totes les localitats exhaurides per les 19 representacions que es van poder fer. També a principis d'aquest juliol, del 7 al 9, s'ha pogut veure al Festival de Teatre Clàssic d'Almagro.

Un joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles, que va néixer al marc de l'International Performance Arts Meeting (IPAM) del Grec Festival de Barcelona, gràcies a la sintonia entre el quebequès Philippe Soldevila i Víctor Álvaro, principals responsables de les companyies Sortie de Secours i Gataro (aquesta última resident a l'Almeria Teatre de Barcelona), a les quals s'afegeix l'experiència en teatre de titelles dels també quebequesos Pupulus Mordicus.

Aquest espectacle, segons ens han informat, ha representat gairebé dos anys de preparatius i feina. Un gran repte pels catalans Victor Alvaro i Savina Figueras (Gataro) que mai fins ara havien treballat amb titelles en els seus espectacles.

Una proposta que ha escrit i dirigit en Philippe Soldevila, que ens ofereix una multiplicitat brutal de recursos teatrals i que és representat en tres idiomes: francès, castellà i català (a Canadà, el quebequès), que simultaniegen damunt de l'escenari en funció de quin dels personatges parla o de quin dels actors pren la paraula. La pantalla incorporada a l'escena va traduint al francès o al castellà segons convingui. Una lectura viva, entremaliada i àgil d'un clàssic de la literatura espanyola.

Una història que s'explica fent ús dels recursos audiovisuals i dels titelles, on tots els personatges es desdoblen, ja que els personatges humans de carn i os tenen la seva replica en el titella corresponent on s'ha cuidat fins al últim detall del vestuari.

Una proposta plena d'humor que trenca la quarta paret constantment, que interpel·la als espectadors i que traspassa el temps de diversos segles vers l'actualitat amb alguns gags dedicats al món del teatre i homenatges a Barcelona com és la divertida escena de les Olimpíades del 92.

Quatre actors, Victor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon, es deixen la pell a l'escenari interpretant tots els personatges i manipulant ni més ni menys que les 21 titelles que intervenen a l'obra.

La música està composta i interpretada en directe per François Leclerc, que a moments puntuals interactua amb els actors i està constantment en escena.

Creiem que aquesta proposta és una de les imperdibles d'aquesta edició del Festival Grec.

Si voleu veure la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

17/07/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

La veritat sobre el cas «Quichote»

Diu Sanson Carrasco al principi de la segona part del Quijote quan el propi Don Quijote li pregunta sobre les expectatives dels lectorsal voltant de la possibilitat que n'hi hagués una de segona part: “Vengan más quijotadas, embista Don Quijote y hable Sancho Panza, y sea lo que fuere, que con eso nos contentamos”. El fet que Sansón Carrasco parli des de dins de la novel·la ens dóna la mesura de fins a quin punt Cervantes va voler barrejar i diluir, de fet, les nocions de realitat i ficció a la seva obra.

Sortie de Sécours i Gataro han unit forces des de Quebec i Barcelona per abordar amb ironia el tema i per posar de manifest que, sovint, és una discussió estèril, però sempre divertidíssima. La ficció forma part de la realitat, no van paral·leles, sinó que estan imbricades, i la majoria de les vegades es confonen. Philippe Soldevila i Víctor Álvaro amb tot el sentit de l'homor del món juguen a extraure els personatges de l'obra i fer-los parlar des d'una mena de "fora de temps" sobre el Quixot i tot el que l'envolta. Tints de documental per posar en evidència l'embolic i potser la tossudesa amb què afrontem l'assumpte des de fa quatre segles.

La riquesa de recursos (audiovisual, titelles...) permet desdoblar personatges i enfrontar-los entre sí, les parelles dic, en una hàbil giragonsa que juga a favor fins al final de l'obra. El mateix títol, amb tota la seva càrrega irònica, es permet el luxe de parlar de les "veritables" aventures i col·labora a l'afany dels autors de desfer la falsa dicotomia realitat vs ficció.

El muntatge té altibaixos, en part, per la pròpia ingenuïtat del plantejament. Potser en el top 5 dels motius literaris més estudiats i amb més pàgines en revistes acdèmiques i en manuals en totes les llengües sigui el de la ficció i la realitat al Quijote, i, tot i les virtuts que ja hem comentat, sobrevola una actitud un pèl naïf que sembla deixar-ho tot a la comicitat que siguin capaços d'imprimir els actors i les actrius.

En qualsevol cas, a Les véritables... hi ha traces de bon teatre, de risc i de ganes de passar-ho bé.

16/07/2017
Neus Mònico Fernández

“Un joc entre realitat i ficció”
“El Quixot”, reconeguda com l’obra mestra de Miguel de Cervantes, consta de dos parts: la primera publicada al 1605 “El Ingenioso Hidalgo Don Quijote la Mancha”, i la segona de 1615 “El Ingenioso Caballero Don Quijote de la Mancha”.
Dels textos de “Don Quixot de la Mancha” neix l’obra “Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha” de Philippe Soldevila que he pogut veure durant el Festival Grec al Teatre Almeria.
Es tracta d’un projecte de més de dos anys de treball conjunt entre la companyia Gataro i les companyies quebequeses Sortie de Secours i Pupulus Mordicus, on es barregen personatges reals interpretats per actors (Víctor Alvaro, Savina Figueras), (Pierre Robitaille, Nicola-Frank Vachon), i els titelles de la companyia Pupulus Mordiscus manipulats pels mateixos actors.
A part dels personatges de carn i os i els més de 20 titelles que surten al llarg de l’obra, hi ha una pantalla on hi ha projeccions i els subtítols dels diàlegs (en castellà o francès, depenent de l’idioma en que s’expressa cada personatge ( català, castellà i francès)). Sé que tot plegat pot semblar un pel complicat, us ben asseguro que és fàcil de seguir.
L’obra parteix de la segona part del Quixot (explicada pels actors) escrita per Cervantes deu anys després de conèixer el plagi d’Alonso Fernández de Avellaneda. La primera part l’explicaran els titelles.
No us preocupeu si no us heu llegit l’obra de Cervantes. Jo no me l’he llegit, i no he tingut cap problema de seguir l’obra. Total es tracta d’una fantasia, d’un joc entre realitat i ficció, i tots hi tenim cabuda. Realment ha estat una gran sorpresa. Divertida, original, impecable. La caricaturització, l’humor i les intencions moralistes són alguns trets característics de Cervantes que es poden apreciar en aquesta representació.
“Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha” no deixa de ser una parodia de les novel·les de cavalleries, una crítica a l’idealisme i una defensa contra el plagi.
Per acabar només em queda que elogiar a tots els actors que fan una feina increïble, destacar al compositor i músic François Leclerc que toca en directe durant tot l’espectacle ; també felicitar a l’escenògraf, a l’il·luminador, a la responsable de vestuari i als més de vint-i-sis professionals que hi ha al darrera d’aquest muntatge.

03/09/2017
Sara Juniperus

Un gran muntatge, amb uns titelles deliciosos!
Val molt la pena, i no us espanteu pels tres idiomes. Tot l’espectacle està subtitulat i es segueix a la perfecció.
Aneu-hi, ni que sigui per gaudir d’aquests meravellosos titelles.

24/07/2017
Josep OS

Continuant amb el Grec avui a l’Almería Teatre he estan veient aquesta adaptació molt lliure de Philippe Soldevila sobre el text de Cervantes. Es tracta d’una coproducció de les companyies canadenques Sortie de secours i Pupulus Mordicus juntament amb la catalana Gataro. De forma un tant esbojarrada y refrescant ens fa una lectura viva per arribar a la reflexió de la línia que separa el bé del mal, la realitat de la ficció o la veritat de la mentida dels personatges de l’obra. Per a això quatre actors, els quebequesos Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon i els catalans Victor Alvaro i Savina Figueras comparteixen escenari amb un bon nombre de magnífics titelles als quals donen vida i veu. Els canadencs parlen en francès, els catalans en castellà i els titelles segons el que ho està manipulant. Per a això hi ha un mil·limetrat panell traductor que amb precisió tradueix del francès al català i viceversa. Durant tota la representació hi ha música en viu a càrrec del compositor François Leclerc. El treball de tots tant quan són personatges de carn i ossos com titelles, és excepcional. Així mateix hi ha un suport audiovisual efectiu i molt aconseguit. Fantàstica posada en escena i magnífic vestuari tant dels actors com els titelles. L’altre dia quan vaig assistir a la xerrada que va donar Cesc Casadesús, el va recomanar expressament i va comentar que al febrer s’havia estrenat a Quebec i els 15 dies que va estar en cartell en un teatre per a més de 2000 espectadors es van esgotar les entrades per a totes les representacions. Original, nou i diferent a tot, a ningú deixarà indiferent. Fins al 6 d’agost. Cal veure-ho

03/07/2017

Deja tu opinión

Especial Festival Grec 2017, descárgate la revista de TB

Volvemos a la carga… Publicamos la segunda revista en papel de TeatreBarcelona! Este año el Festival Grec se renueva, empezando por un relevo en la dirección. Francesc Casadesús toma las […]

21 junio 2017