The Followers: Cry babies

Hi ha una tendència molt clara en la nova generació de creadors, encapçalada, probablement, per l’èxit de José y sus hermanas, d’idear els seus muntatges a partir de la influència de Rodrigo García, Agrupación Señor Serrano, El Conde de Torrefiel o Angélica Liddell, entre altres artistes, subratllant amb èmfasi l’element testimonial. Amb Cry Babies, la companyia The Followers sembla unir-se a aquest model d’espectacle, potenciant, això sí, una comicitat molt explosiva a mig camí entre el gag, la paròdia i la reivindicació política. L’obra està plantejada com un (fals) documental per abordar la relació entre l’educació, la societat i la violència. Com passa sovint, en alguns moments, la proposta intenta abastar massa temes i, per això, cau en algun punt de dispersió. No obstant això, la peça és interessant, entretinguda, molt fidel a la seva mirada i parteix d’una honestedat molt saludable. L’equip de creadores es compenetra bé i toca punts d’emotivitat i reflexió, més enllà del seu efectiu sentit de l’humor. En conclusió, es tracta d’una peça fresca, divertida i intel·ligent que, malgrat tenir molt clars els seus referents, aconsegueix obrir una escletxa de personalitat pròpia.