Peyu: L'il·lusionista

Lluís Jutglar Calvés, més conegut com a Peyu és un actor de teatre català que destaca per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor i per dir les coses tal com ragen sense tallar-se ni un pèl.

En Peyu destaca per una manera de fer humor diferent, amb una dramatúrgia al darrere i una posada en escena més teatralitzada. Ell ha creat un estil propi.

Els seus espectacles van més enllà del format de Stund-up Comedy. Podríem dir que més que monòlegs les seves creacions són obres de teatre d'humor.

L'il.lusionista (2022) és el seu cinquè espectacle teatral. Tret de i Time (2015) els he vist tots, Jo tinc un amic que...(2009), Planeta I Neptú (2912) i El Gallardo Espanyol (2019)

En tots ells hi ha un fil conductor, a Jo tinc un amic...és un operari que intenta distreure a un públic que espera l'arribada de l'artista, a Neptú veiem en Peyu convertit en extraterrestre explicant anècdotes i situacions quotidianes de quan era humà, a El Gallardo Espanyol és el col·loqui post funció de l'obra homònima de Cervantes i a L'il·lusionista el fil conductor és el món de la màgia, on en Peyu ens convida a gaudir d'un espectacle divertit, màgic i sorprenent on no hi falta algun que altre truc de màgia.

En Peyu és un actor que omple escenaris, això sí, d'un públic fidel i afí a la seva manera de pensar i veure les coses. Tanmateix, també té molts detractors. Normal. És el preu a pagar per dir la seva sense cap mena de filtre.

Ell exposar algunes de les coses que estan passant per denunciar-les, perquè la gent es pregunti què està passant?, però això no agrada a tothom, fet que li ha creat més d'un problema.

Però també en som molts els que l'admirem i riem cada vegada que ens regala el moment de la paròdia de la seva mare, o quan en deixa anar alguna de grossa sobre la família reial, la cultura popular o alguns temes de rabiosa actualitat, com és el del món de la tauromàquia, els abusos del poder de les grans empreses d'aquest país, la castellanofòbia, la guàrdia civil o dels magnats de l'IBEX 35, on la polèmica està assegurada.

A més a més d'una posada en escena impecable, un joc de llums brutal i l'humor tan característic d'aquest humorista osonenc, fa que valgui la pena de recomanar-vos aquest espectacle.

 

 

L’humorista Peyu té la capacitat de fer riure amb molta facilitat, perquè el seu to de veu i la manera que té de parlar són úniques. Si a aquest fet s’hi afegeix un guió travat i creatiu, l’èxit està assegurat. Ho va demostrar amb l’obra El gallardo español. Ara bé, amb L’il·lusionista no és ben bé igual, perquè el guió té un fil argumental fluix i perquè a l’espectacle li sobren els tres quarts d’hora finals.

Tant és així, que l’obra podria ser rodona si hagués acabat a l’hora exacta d’haver començat el monòleg, a estones incisiu, a estones prosaic, d’en Peyu, que està esquitxat de números de mags, a l’estil de fer aparèixer i desaparèixer persones.

Per acabar, el final desconcerta i fa abaixar l’ànim, i just aquest punt és on més decau l’acció. Sort que una bona cançó del grup Oques Grasses, de la mateixa comarca que en Peyu, fa alçar la il·lusió amb la qual s’entra al teatre. I sort que en Peyu sap encaterinar amb facilitat. És el do que té, però que també s’ha de reforçar amb un bon guió. Sempre.