Ni rastre de qui vam ser

La Sala Versus aixeca el teló d'aquesta temporada de la mà de l'humor amb Fel Faixedas i Carles Xuriguera com a protagonistes. Una dupla que el públic català ja coneix amb escreix per la seva trajectòria còmica i que ara, després de deu anys sense actuar junts, decideixen pujar a l'escenari de nou per parlar de nostàlgia i una dosi de crítica actual. Això sí, sempre mantenint la seva essència i allò que els caracteritza.

"Ni rastre de qui vam ser" és l'exemple perfecte per definir la paraula "compenetració". Carles Xuriguera i Fel Faixedas demostren una gran complicitat entre els dos i posen en valor la gran amistat que els uneix. La funció, si estigués representada per altres actors, no tindria el mateix valor. No lluiria tant com ho fa. Són els petits detalls que marquen la diferència. I en aquest cas, les cares de Carles Xuriguera (tan característiques com sempre ho han estat) diuen més que qualsevol altra paraula. Els dos actors transiten entre el clown i l'absurd per tirar endavant aquesta funció carregada de silencis, mirades i bon rollo.

Carles Xuriguera i Fel Faixedas no tenen més remei per matar el temps que obrir els baüls dels records i recollir experiències passades, col·leccionen moments. Com la mateixa Sala Versus que pretén permetre al públic col·leccionar cromos de cada proposta de la temporada per poder gaudir d'avantatges de cara a la temporada vinent.

Podeu escoltar l'entrevista a Fel Faixedas i Carles Xuriguera en aquest enllaç

Fel Faixedas i Carles Xuriguera,exmembres de la companyia Teatre de Guerrilla, tornen junts als escenaris, després de deu anys del seu últim treball en conjunt, amb Ni rastre de qui vam ser, un espectacle estrenat fa un any a Roda de Ter i Arbúcies.
De Teatre de Guerrilla en guardo un gran record. Em va saber molt greu quan van decidir de prendre camins separats, la complicitat que hi havia entre tots tres actors, feia que el públic gaudíssim en totes i cadascuna de les seves interpretacions.
El meu preferit... en Xuriguera!
Quan vaig assabentar-me que tornava als escenaris amb en Fel Faixedas, no m'ho vaig pensar dues vegades d'anar-los a veure. Tenia ganes de riure, passar-m'ho bé, de tornar a gaudir d'aquell humor tan peculiar i característic que els caracteritzava i que en el seu dia va trencar motlles dins del teatre d'humor català. Teatre satíric. Teatre de l'absurd que ens recorda al teatre de Beckett. Teatre crític amb la societat amb un tarannà basat en un món rural tancat, que els que som de poble identifiquem fàcilment i als que hi podríem posar nom i cognom.

Tot i que es tracta d'un espectacle d'humor, al rere fons s'amaga una sèrie de temes, no tan divertits, que ens porten a la reflexió, com el pas del temps i el que això implica.

Ni rastre de qui vam ser, ha estat una bona tria. He rigut com feia temps que no ho feia.
Són molt bons, enginyosos i divertits!

Als que ja els coneixíeu... no cal que us digui que hi aneu.
A la resta, us recomano que us acosteu a la Sala Versus Glòries per descobrir a dos grans actors i una manera molt peculiar i original de fer humor.

Fel i Xuri us volem veure més vegades junts dalt dels escenaris, amb xerrac o sense. Sou collonuts!