La Sra. Oliver

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d'un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d'aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.

Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.

Malgrat que el personatge de la Sra. Oliver té la seva importància en el desenvolupament de l'acció, crec un cop vista la proposta escènica, que el fet de que vesteixi de dona és el de menys, perquè la verdadera trama és la relació dels 3 personatges que resten aïllats.... tres personatges molt potents, que fa temps van conviure junts en família i que malgrat que han passat més de 10 anys d'aquesta separació, els vincles entre ells són encara molt importants, especialment entre l'antic matrimoni.

M'ha agradat i molt l'estudi que fa l'autor de cada un dels personatges, especialment el de la mare, que podria haver estat un personatge suplementari i per sort ha esdevingut potser el més potent i fort dels tres. En cap cas jo la reconec com una "comèdia", perquè es tracta d'un drama humà, amb un estudi psicològic important dels seus 3 protagonistes; en tot cas, com afirma el seu autor, es podria qualificar d'un drama amb molt sentit de l'humor.

No tinc cap interès en descobrir l'acció del que podreu veure en l'escenari del Tantarantana, però us puc assegurar que paga molt la pena veure aquesta representació i més encara quan es representa sense cap afegit que destorbi un gran text i unes magnífiques interpretacions dels 3 actors (Dani Arrebola, Carles Canut i Lluïsa Mallol), que han sabut captar el que volia mostrar l'autor que també els dirigeix.... unes actituds molt diferents davant els entrebancs que ens posa la vida en el nostre camí i les reaccions de tendresa, molt properes a l'amor real que es professen la parella i la incomprensió i fins i tot la cobdícia que demostra el fill.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

La temporada al Tantarantana ha començat amb l'estrena de “La senyora Oliver”, un espectacle escrit i dirigit per Iñaki Garz.

L’acció transcorre entre tres espais: la residència on viu el pare, el banc d'un parc i la casa de la mare.

La posada en escena és molt senzilla. Iñaki Garz busca que tota la nostra atenció recaigui sobre el text i el treball dels actors.

La senyora Oliver (Carles Canut) és el personatge principal de l’obra. Un home madur, divorciat de fa anys i que viu en una residència. Va vestit amb roba de dona. El perquè?... Simplement perquè li agrada portar vestits. No es tracta d’un transvestit, sinó que és un home que va vestit de dona i que li agraden els homes. És un personatge peculiar, d’una gran personalitat i un caràcter bastant difícil. És un d’aquells homes que jo els anomeno “un rondinaire divertit”.

La Sra Oliver té un fill (Dani Arrebola) , un noi insegur i dèbil, que el visita de tant en tant i el treu a passejar pel parc, i una ex-dona (Lluïsa Mallol) amb la que hi té molt poca relació .

La noticia de la malaltia que pateix el pare, un càncer terminal,  farà que hi hagi una sèrie de reaccions i canvis dins la seva relació familiar.

 

Aquesta obra ens mostra lo complicat que són les relacions familiars. Però les nostres necessitats emocionals, fa que busquem el contacte humà per poder compartir les nostres inquietuds i pors davant d’un final en el que ningú vol estar sol.

La mort engendra angoixa i temor, però també ens fa reflexionar sobre els nostres valors i prioritats, i sobre el sentit de la vida.

 

 

Com si a partir d'una idea, només la idea d'un home que es vesteix de dona, no s'han trobat més camins per continuar, i és clar, l'obra se'n ressenteix. L'escenografia correcte i els actors penso que han estat molt bé, però no hi havia gruix per a clavar-hi bé les dents i la cosa ha fet aigües

Crítica completa » http://bit.ly/2dEFiTJ