La fuerza del cariño

La película original está muy bien, pero en mi opinión esta es una versión descafeinada y totalmente mal dirigida. La obra empieza medio arriba pero va decayendo cada vez más a medida que avanza. El reparto no es muy acertado, menos el actor argentino que interviene poco… pero es el que está más conseguido. Quizás estos actores para otra obra estarían bien pero aquí los vi forzados y sobreactuados. No me ha gustado nada, la verdad. Es una pena que habiendo propuestas más interesantes, lleven esta obra al teatro Goya de Barcelona solo porque sale Lolita. Por favor, háganse un favor y no paguen para verla. Inviertan el dinero en otra obra.

Mucha ilusión de ver a Lolita de nuevo sobre el escenario del Goya!! Y personalmente también emocionado por ver por primera vez a Antonio Hortelano en teatro después de su etapa televisiva.
La Fuerza del cariño comienza como una comedia para dar paso a un drama. Una transición demasiado rápida que personalmente no me acabó de convencer…
Interpretativamente el cast maduro está correcto. Tanto Lolita como Luis Mottola llevan sus interpretaciones a buen puerto (aunque personalmente me gustó mucho más ella que él).
En cambio el cast joven me ha chirriado un poco. Sara Moraleda lleva muy bien el drama pero en la comedia me pareció sobreactuada y a veces me daba la sensación que interpretaba a una niña pequeña con rabietas. Fatal!!
Antonio Hortelano mas correcto. Aunque sus primeros minutos en escena en calzoncillos y moviendo cebolletas me dio vergüenza ajena, sinceramente…
A pesar de ello la obra es disfrutable y se deja ver.

Ahir a la nit vaig estar al Goya veient aquesta versió teatral que ha fet Dan Gordon de la pelicula deL mateix títol basada en la novel·la de Larry Mc Murtry i que va dirigir James L. Brooks guardonada amb 4 Oscars el 1983. El que realment m’atreia era tornar a veure a l’escenari a Lolita Flores que després de Fedra i de la seva Colometa a La Plaça del Diamant i que per a mi va fer una interpretació superba, i ara puc dir que ha tornat a repetir. L’obra que molts coneixereu per la pel·lícula, és una combinació de comèdia i drama que en aquesta ocasió dirigeix ​​amb gran encert Magüi Mira qui li ha imprès frescor i dinamisme. La protagonista principal és Aurora (Lolita Flores) una dona vídua temperamental que viu amb la seva filla Emma (Sara Moraleda) una noia rebel que només pensa en independitzar-se i que malgrat les seves contínues discussions, no poden viure l’una sense l’altra. La filla per fi es casa amb un professor Flap (Antonio Hortelano) però el seu matrimoni aviat comença a fer aigües. D’altra banda la mare manté un romanç amb un veí astronauta (un tipus molt especial) Garret (Luis Mottola). Els dos primers terços de l’obra són esbojarrats amb escenes molt divertides amb un únic però, es fa excessiu abús del telèfon, quan ho veieu ho entendreu. I l’últim terç dóna un gir total per convertir-se en un drama. Una escenografia minimalista amb uns panells que separen la casa del veí i molt pocs elements d’atrezzo, un llit, una butaca i poca cosa mes, però suficient. I pel que fa a la interpretació Lolita Flores com ja he dit al principi està superba, tant pel que fa a la comèdia com a la part dramàtica amb una naturalitat i força aclaparadora. Molt bé també Sara Moraleda què es desenvolupa magníficament en la seva difícil personatge. I molt correctes els dos actors Hortelano i Mottola encara que els seus personatges queden en segon lloc, perquè el protagonisme el encarnen les dues actrius. Una hora i mitja que passa volant les dues primeres parts molt divertides i l’última dramàtica però que és el reflex i la realitat de la vida i que us aconsello no us perdeu.