Harket [Protocolo]

Ho dic perquè Map#2, l'ordinador que interactua amb la protagonista d'aquesta obra m'ha recordat al Hal 9000 de 2001 una Odissea del Espai de Clarke. I Cristina, la noia tancada en un búnquer per investigar la possibilitat de sobreviure amb l'única ajuda del  ordinador ha demostrat la necessitat dels humans de relacionar-nos... encara que sigui amb la màquina d'intel·ligència artificial. Molt bona l'actuació de Cristina Fernández com a intèrpret, coreògrafa i ballarina. La il·luminació, junt amb els efectes del video-mapping, genial i les músiques que acompanyaven a l'artista molt ben escollides. Nit de teatre molt interessant i "diferent". Diferent a què? Doncs a les funcions que es veuen habitualment.

Harket (Protocolo) nos narra la historia de la convivencia entre Cristina Harket y Map#2 (sistema de inteligencia artificial) en un bunker, donde el profesor Harket ha encerrado a su hija para hacer un experimento científico. Algo sale mal y esto genera una crisis entre Cristina y Map. Una crisis que va creciendo de una manera inteligente y que jugando con elementos como la confianza, la traición, la seguridad, la libertad, el exceso de celo… nos traen a un desenlace más humano que científico (justificado en una pincelada cuántica tan cogida por los pelos como innecesaria) y que tiene mas que ver con el libre albedrío que con elementos tradicionalmente vinculados a la ciencia-ficción. Gran puesta en escena de Juan Pablo Mendiola, brillante y dinámica, donde los efectos especiales son el gran elemento; especialmente la iluminación. Sólo por este motivo valdría la pena ir a ver Harket, si no fuera porque hay otro de más importante: Cristina Fernàndez, la actriz protagonista, espectacular! Toca todas las teclas y bien. Interpretación, danza, movimiento… Tienen hasta el 16 de febrero. No se la pierdan.

La intel·ligència artificial ha estat un dels grans avenços de la humanitat en les darreres dècades, tot i que les seves infinites possibilitats pràctiques ens han portat a tenir por de les conseqüències que pot provocar aquest descobriment, les quals han estat expressades a través de la vessant artística dins d'un gènere propi com és el de la ciència-ficció. Un exemple d'això es pot veure a La Seca en aquest Harket [Protocolo], el qual expressa de forma brillant les seves idees a través de la fusió de diferents disciplines. Així doncs, durant una hora i deu, ens trobarem a sobre l'escenari teatre de text, dansa contemporania i recursos audiovisuals, entre d'altres. A més, l'experiència no acaba aquí, ja que l'espectacle disposa d'una web que ens permet seguir reflexionant sobre el tema un cop estiguem a la nostra llar.

Cristina Fernández ens demostra que és una autèntica tot terreny, oferint-nos una interpretació energètica que atrapa a l'espectador des del primer moment. En aquest sentit, la intèrpret és mou amb rigor pels diferents registres que li demana el text i ho fa de forma plenament exitosa. D'altra banda, la direcció de Juan Pablo Mendiola és efectista i dinàmica, tot creant una atmosfera creïble en la que realment sembla que veiem el que passa dins del búnquer, tot transportant a l'espectador fins a ell. També cal destacar el gran treball previ de disseny audiovisual que s'ha realitzat, el qual juga un paper important dins l'obra i que, gràcies a la perfecta sintonia en conjunció amb Mendiola i Fernández, s'aconsegueix una proposta del tot suggerent i atractiva, la qual aposta tant per la profunditat narrativa com per una estètica al servei d'aquesta.

Es tracta d'una obra arriscada amb una posada en escena ambiciosa en la que l'espectador, a més de reflexionar sobre les conseqüències de la intel·ligència artificial i sobre els conceptes de confiança/traïció, podrá gaudir d'un espectacle interdisciplinari ben orquestrat i original. Sens dubte, ens trobem amb una proposta per gaudir durant i després de la representació.

Ahir al final vaig poder assistir a la Seca per poder veure Harket (Protocolo) una proposta arriscada que s'en surt amb nota. De la companyia PanicMap, el seu primer projecte és aquesta obra. I segons sembla no volen deixar el camí que han començat amb aquest espectacle que interactua tant els nous llenguatges escènics , com la part més tecnológica

Tal com indiquen HARKET [PROTOCOLO], és més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa, teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena.

Amb l'angoixa davant la solitud i amb una coreografia perfecta i visual, ens dibuixa la història de Cristina i la seva convivència amb Map#2 (el sistema de intel·ligència artificial).

Tenim un joc constant entre el diàleg entre la màquina (amb el magnífic joc de llums i projeccions que s'ha creat amb pocs elements gràcies al video-mapping) i el treball de Cristina Fernández.

Més informació...