Festival Micròmetre 2019

Fa un parell al Teatre Gaudí es van poder veure quatre dels 14 espectacles que es van representar dins el “l FESTIVAL MICRÒMETRE” a la Masia de Can Ratés de Santa Susanna. Podeu llegir la meva recomanació en aquest enllaç https://www.teatrebarcelona.com/recomanacio/micrometre-festival-de-microteatre-neus-monico-fernandez-65090

Com l’experiència ens va agradar molt, i dins la programació d’enguany hi havia programades dues propostes que ens venia molt de gust d’anar a veure, vam decidir saltar-nos el Festival de Tàrrega, cita a la que no hi hem faltat des de fa uns quants anys, i escapar-nos a Santa Susanna per tal de gaudir d’un cap de setmana intens però a la vegada tranquil.

Enguany hi havia programats 17 espectacles de disciplines molt diverses: circ, acrobàcia, ciència ficció, musicals, performance, microescape, poesia, comèdia,... repartits en tres dies. Nosaltres hi vàrem anar dissabte i diumenge; i vàrem veure quatre espectacles.

 

1-”EL PALLER” (Poesia)

Autoria i interpretació: Oriol Sauleda, pioner en poesia improvisada en català en vers lliure.

Oriol Sauleda (1993, Sant Pol de Mar) va ser el guanyador de la 43a edició del Premi de Poesia Martí Dot.

Espectacle en català.

Durada 25 minuts

“El paller” ens planteja les diferents possibilitats de veure les coses i de reconèixer la nostra essència, i posant de manifest la fragilitat de la condició humana.

“Si et fa por el final col·loca’l al principi i rés s’acabarà. Perquè el principi el poses tu”

Esprémer la paraula fins a la seva essència, endinsar-se al món dels somnis i fer que la vida sigui una festa. El paller, com bé ens adverteix l’autor a l’inici del llibre, si el llegim en veu alta ens permetrà de formar part d’un ritual; però si n’assaborim la lectura en silenci, ens deixarà assistir a un espectacle.

Un espectacle poètic i màgic

Valoració: ****

 

2-“ÉRASE UNA VEZ Y MUCHAS VECES” (Musical)

Actors: Gemma Iglesias, Joan Saez, José Manuel Serrano i Luís Posada

Text i Direcció: Joaquim Bundó

Música: Joan Olivé

Espectacle musical en castellà

Lloc: Piscina de Can Ratés

Arturo i Saray viuen en un etern conte ple de felicitat i cançons. Per aconseguir-ho han hagut de saltar-se moltes normes i per això s’amaguen per por de ser trobats per aquells que les dicten.

Valoració: ***

 

3- “TO SCAPE” (Performance)

Idea i interpretació: Judit Saula

Direcció artística i tècnica: Cristian Nadal

Cada dia el mateix: Menjo ecològic? Em tenyeixo els cabells? Quina sèrie miro? Em canvio de companyia telefònica? Vaig a la manifestació? Penjo la selfie a l’Instagram? Escolto rap? Quedo amb la Gemma? Truco a la meva mare? Faig festa d’aniversari? Jo no vull pensar més i crec que tinc la solució.

Espectacle performance original i divertit de pròpia autoria.

S’ha pogut veure en diferents festivals, si en teniu ocasió no us la perdeu!!!

Valoració: *****

 

4- “PAQUITO FOREVER” (Musical)

Actor: Joan Vázquez

Direcció: Víctor Álvaro

 

“Paquito Forever” està basat en la història real de Paco Alonso, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i va recórrer tot el món ballant i cantant amb les revistes més famoses, els ballets més aclamats i els artistes més emblemàtics d’aquells temps; instal·lant-se a Nova York i vivint la vida amb una llibertat que aquí a la seva terra no podia tenir.

Aquest espectacle es va oferir de manera gratuïta!!!

Una de les raons d’anar a Can Ratés va ser per tornar a gaudir d’aquest musical i de la meravellosa veu d’en Joan Vázquez. Malauradament a mitja hora de finalitzar l’espectacle va haver de ser suspès per culpa de la pluja. Com jo ja l’havia vist al Teatre Almeria us deixo l’enllaç de la meva recomanació https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/paquito-forever-neus-monico-fernandez-67976

Valoració: *****

 

5- “EL TEMPS QUE NO TINDREM” (Musical)

Llibret i lletres: Alícia Serrat

Música: Dani Campos

Repartiment: Mariona Castillo i Eloi Gómez

Direcció: Alícia Serrat

Direcció musical: Dani Campos

Producció artística: Daniel Anglès

 

“Potser la vida hauria de venir amb un pròleg, com als llibres. Un pròleg que d’alguna manera ens prepari per a tot el que vindrà. No en sabríem el final, perquè algunes històries és millor no saber com acaben, però podríem decidir si val la pena seguir llegint o no.” Amb la perspectiva de qui mira enrere des de certa enyorança, l’Eduard escriu, a cavall entre la realitat i la ficció, una declaració d’amor a la seva infància i a la seva família.

Es va programar al Maldà i no hi vaig poder anar. Aquesta va ser la segona raó per escapar-nos al Festival Micròmetre, tot i que molt aviat tornarà a la programació del Maldà.

Que us puc dir d’aquest musical. Que és una meravella, que les cançons i les lletres són precioses, que la Mariona i l'Eloi ho fan d’allò més bé. Que em vaig emocionar. Que vaig riure i vaig plorar. I que sobretot, no us el perdeu!!! Jo repetiré.

Valoració: *****