El peix daurat

Es una sorpresa monumental. La originalidad y sencillez del escenario, la expresividad de la actriz (mejor, la protagonista) y la actualidad y necesidad del «mensaje», la música de Clara Peya, la calidad de los audiovisuales…También es justo decir que el texto es abrumador (creo que quiere decir demasiadas cosas) y a veces con opiniones innecesariamente explícitas. El resultado global es excelente y la gran respuesta del público merecida.

M’ha encantat l’obra. La qualitat de l’actriu és innegable, poques vegades m’han tingut tant atent, tanta estona i amb tant talent com en el Peix Daurat. Es mostra una quanitat i qualitat en els recursos interpretatius que costen de trobar a l’escena teatral de Barcelona.

El contingut de l’obra és brillant, es percep el càlcul i la cura en el text, amb molta varietat de missatges emesos i una profunditat espectacular.

M’ha encantat la politització de la salut mental, l’escrutini de les fases, els motius i els impactes. Queda perfectament arrelada a l’agenda social actual, és una obra de present, d’urgència i emergència social.

S’ha trobat un equilibri preciós entre el parlar des del jo i fer-ho amb una mirada de les desigualtats estructurals. La balança entre l’agència i l’estructura que Camús hauria acceptat.

Espectacular!

M’ha agradat molt. Especialment el text. És una capbussada a la veritat del món real viscut per una persona jove en el punt més extraordinari de la seva experiència. I una reflexió posterior sobre el camí recorregut, ple dels paranys que la societat ens posa dia a dia, i molt especialment als infants i joves adults. No us la perdeu!.

El text és genial. S’hauria de publicar sencer, i s’hauria de veure en tots els instituts i universitats. Això és el primer que vaig pensar quan vaig sortir del teatre, després de no perdre l’atenció ni un moment al llarg de l’hora i 40 minuts que dura l’espectacle.
L’obra estructurada en dues parts dóna un testimoni en primera persona de l’experiència de l’autora i actriu única. En la primera el focus és la salut mental, en la segona les causes del procés entre les quals la violència masclista és clau.
És una obra honesta i valenta sobre un tema que desconeixem massa, sobretot en aquesta versió completa des dels primers símptomes fins a les causes socials, estructurals que provoquen tants malestars, en particular a les dones. L’Anna acaba amb un brindis a l’Amor en majúscules que comparteixo del tot.

Una obra con mucha fuerza, muy humana, política y transformadora, con la que conectas desde el primer segundo. Anna cuenta su historia personal, pero lo personal es político, y puedes verte reflejada en diferentes fragmentos de la pieza.

La sencillez de la escenográfica, la potencia del texto y la presencia de cuerpo, movimiento y alma que pone Anna en el escenario consiguen conectarte con la diversidad de emociones que vas transitando durante todo el espectáculo. No te dejará indiferente

El Peix Daurat és un viatge transcendental i valent, a més d’un exercici profund d’autoconeixament per part de l’autora i d’empatia absoluta per part del públic. No recordo haver vist un espectacle que em fés vibrar tan amb la seva sinceritat com aquest.

He ido a ver a Anna Agullo Prieto por segunda vez en el Peix Dorat , si la primera vez me impactó, ayer vi a una actriz que se “comía”el escenario , que nadaba como “ Pez Dorado” en el agua, provocando en el espectador lágrimas y sonrisas. Espectacular!.

Una obra necessària, rotunda, brillant, honesta, que mostra l’ànima, la psique, les emocions, el talent teatral, amb un text extraordinari. Un monòleg que dialoga amb les emocions de qui escolta, de principi a final. Una experiència sensacional.

El monòleg de l’Anna és profund, sincer, emocionant. Impossible escapar-se de l’espectacle, tampoc és el que havíem vingut a fer… El monòleg de l’Anna és un formidable mirall per a la malaltia mental i és un mirall per a nosaltr@s: de com la mirem, la bogeria, i de com en som, tot@s, una mica o molt, així o aixà, de bog@s. L’espectacle sol.licita la mirada cap enfora i cap endins. Impactant, proper i se sent que viscut. Dolorós i lluminós. Gràcies Anna ! Bravo, és a dir brava, bravíssima ! I la posta en escena és bona, sòbria i resolutiva, tot, decor, moviment, música ! Felicitats doncs, per a l’Anna i per a les seves col.laboradores ! Bona feina de debò !

Obra muy recomendable!!

Tierna, desgarradora, íntima, universal, profundamente feminista.
Una gran exposición de sentimientos, descritos con mucha valentía.
No os la perdais.
Id a verla

Rezuma amor por la vida y por la gente, por la buena gente, solo así puedes salvarte de la locura. Anna nos enseña que las enfermedades mentales ni son contagiosas ni vergonzantes, sino el subproducto del capitalismo salvaje y patriarcal en que malvivimos.
Ninguna actriz me había conmovido tanto desde Lauren Bacall en «To have and have not», y no, no es una exageración. He visto la obra dos veces y iré una tercera.
Así que, tanto si están locos como si aún no lo están, vayan a ver El peix daurat. Por mi parte cuando Anna Agulló Prieto estrene su próxima obra solo debe silbar para que vaya corriendo a verla.