Cia Llibertàries: ¿La vida es sueño? o #gwenismürfila

És possible lligar un text clàssic com l'obra de Calderón de la Barca amb el paradigma actual de les noves tecnologies? La companyia Les Llibertàries s'ho proposa i ho aconsegueix amb escreix. A través de diverses escenes del text clàssic barrejades amb situacions de la vida quotidiana actual; la companyia condueix la nau especial a cavall entre la Polònia del segle XVII i l'actualitat.

 

La sala configurada de forma senzilla, simple, però a la vegada juganera amb els símbols i la convenció que el públic ha de captar des de bon inici de l'espectacle, situa l'espectador a un espai molt definit però, a la vegada, amb possibilitat de diverses interpretacions fins que els personatges et guien i et situen amb petits detalls d'ambient. Molt encertats els recursos audiovisuals que formen part de la proposta i que no es podrien representar d'una altra manera parlant de la irrupció de les noves tecnologies a la nostra vida. Per tant, podríem entendre l'espectacle com una contemporanització encertada del text de Calderón de la Barca i les ganes de Les Llibertàries de transportar el nostre Segismundo interior a situacions possibles; Green Bank alias "pau interior", la fama, polítiques...

 

El text de Calderón de la Barca ens ajuda a entendre que nosaltres hem de ser els mateixos autors de la nostra vida, la llibertat d'escollir els camins que hem de seguir sense tenir en compte el destí que, teòricament, ens ha estat escrit. Si fem cas a Les Llibertàries i aprofundim en el tema central i el transportem a la vida actual, veurem que el rei Basilio canvia de nom per ser Instagram, Facebook, "penjar una foto amb la ubicació del lloc", "compartir ideologies amb gent que no coneixem" o qualsevol altra nuesa pura personal. És per això que l'espectacle provoca que els pensaments més tecnologico-liberals rondin pel cap i ens preguntem si ens deixarem abduir per les noves tecnologies o tindrem total llibertat per escollir la configuració de la nostra vida?

La nova proposta de Les llibertàries va enfocada a reflexionar sobre el concepte de postveritat, tot i que això realment no ens dóna gaires pistes del que podrem veure. Sens dubte, la companyia ens ofereix un espectacle arriscat, cosa que cal valorar, el qual conté bones escenes i un plantejament encertat, però que malauradament en el seu conjunt i desenvolupament no m'ha acabat de convèncer. En aquest sentit, trobem una bona posada en escena, construint especialment ambients molt encertats, així com unes bones interpretacions que ajuden a mantenir l'espectacle. No obstant, considero que l'espectacle compta amb diversos alts i baixos, entre els que principalment trobem que es va trencant el ritme de forma constant amb la forma en que es planteja el paral·lelisme del relat clàssic amb la trama principal. Aquest anar i venir considero que no acaba d'estar ben resolt del tot i juga en la seva contra, de la mateixa manera que algunes escenes porten la trama per indrets que resulten poc suggerents, potser agafant-se al fet que s'utilitza l'humor absurd. És una llàstima per què el plantejament resulta gratificant, així com les primeres escenes, les quals són tot un encert. Malgrat això, com he exposat, considero que predomina la manca de ritme i el constrast amb l'humor absurd no sempre acaba de resultar l'adient.

Nova creació de la companyia Les Llibertàries, amb el complicat títol de ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMÜRFILA.

La companyia Les Llibertàries es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert que nosaltres vam veure a la Biblioteca de Catalunya l'any 2012, i del que ara la Editorial Comanegra ha publicat el llibre, que hem pogut llegir, i que ens ha ajudat a entendre millor aquella peça teatral.

Parlen, en els seus espectacles, d'assumptes que ens afecten directament, i que tot i ser afers particulars, són un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries.

Ara Les Llibertàries proposen una versió lliure de l'obra de Calderón de la Barca, una peça de creació, que ells mateixos conceptuen com a "filosoficocòmica", que parla de la postveritat i de la responsabilitat de les persones davant les xarxes socials. Aquesta proposta està dirigida per Norbert Martínez i interpretada per Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón.

Dues actrius, Gemma Brió i Tàtels Pérez, estan assajant el clàssic de Calderón de la Barca amb el concurs del tècnic Enric Alarcón, són més de les deu del matí i la tercera actriu, la Mar Orfila (de nom artístic Mürfila) no s'ha presentat a l’assaig.

Intenten contactar amb ella però el seu mòbil està desconnectat i decideixen que potser se li podria enviar un Whatsapp o bé consultar el seu Facebook, el Twitter o el seu compte d’Instagram perquè possiblement mitjançant les xarxes podríem saber alguna cosa d’ella. Però, serà veritat el que esbrinem? O potser tot seran conjectures, hipòtesis o rumors?

A partir d'aquest punt, la peça intercala escenes de "La vida es sueño", on les actrius presents supleixen a l'absent mitjançant una perruca, amb el que anomenen el fenomen de la postveritat, escenes que amb clau d'humor qüestionen l'ús i l'abús de les xarxes socials, i la manipulació o demagògia que ens arriba a través d'elles i a la que nosaltres també contribuïm.

Calderón de la Barca parlava, l'any 1635, de la vida feta de mentides que trasbalsa Segismundo, el protagonista de "La vida es sueño" i el fa incapaç de distingir el que és veritat del que no ho és. Una història que és més propera del que ens podríem, en principi, plantejar i que els creadors de la peça han vist com un clar reflex de les fake news actuals.

Un joc metateatral en què les fronteres de la veritat i la mentida són imperceptibles.

Una posada en escena divertida, dinàmica i que ens descol·loca a cada moment. Seguim les pors a volar de la Gwen-Müfila, o el desig de desconnexió total de la Gemma, la fugida en cotxe d'ambdues després d'un atracament, les escenes de Segismundo o el rei al Palau Reial, el vídeo del taxi, la intervenció actoral del "tècnic", la trucada telefònica de Movistar, les prevencions per anar al lavabo dins un avió, ....

Un munt d'escenes interrelacionades amb unes interpretacions molt creïbles, a moments totalment surrealistes, que ens han fet passar una bona estona.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ