Barcelona Flamenco Ballet: Atrapado en el tiempo

Tot just començat el mes d'agost i  canvi de xip, ...el Festival Grec ja ha tancat portes i ens queden 4 dies per marxar de Barcelona i escampar la boira. Vam fer cap al Teatre Goya per veure a la companyia Barcelona Flamenco Ballet i el seu  espectacle, ATRAPADO EN EL TIEMPO.

El bailaor David Gutiérrez va néixer a Barcelona en 1994 amb arrels extremenyes i andaluses,  va començar a ballar flamenc a 4 anys a la Casa d'Andalusia de Palau-Solità i Plegamans.

En 2008 es va consolidar com a bailaor solista i en 2011 va ser primer ballarí i coreògraf de la “Inovations Dance Company” amb la que va aconseguir diferents premis. Concursant de diferents realitys en Cuatro, va ser en 2017 que va crear la seva productora per al seu primer espectacle "Tiempo Nuevo" estrenat a la Sala Barts i amb el que va optar a dos Premis Max 2019, al millor intèrpret masculí i a la millor coreografia.

En 2018 és admès al Consell Internacional de Dansa de la Unesco, reconeixent la seva vàlua com a professional de la dansa. La FAC Federació Andalusa de Comunitats en Catalunya li atorga el Premi Arts Escèniques 2019 pel seu recorregut en el món de la dansa.

És impulsor, promotor, director i director artístic de la companyia BARCELONA FLAMENCO BALLET, creada aquest mateix any, amb la que ha presentat el seu nou espectacle.  Es tracta d'una companyia internacional de dansa flamenca que promou l'art flamenc català, i que segons va manifestar ell ahir, en acabar l'espectacle, considera que té una identitat pròpia dins del món del flamenc i un segell totalment diferent. Una companyia que pretén donar oportunitats als joves del flamenc català.

Una lesió el va apartar dels escenaris durant un temps i ara torna amb "ATRAPADO EN EL TIEMPO", que es tracta d'una versió renovada de l'espectacle "Tiempo Nuevo" amb noves músiques i creacions coreogràfiques.

Un espectacle estructurat en tres fases, al principi la lluita constant per tenir èxit professional que de sobte sembla que s'esvaeix. Recuperada la il·lusió a partir de l'amor, arriba el desamor que transforma tot en dolor. Trencat i enganyat lluita de nou aferrissadament per crear i innovar mostrant la seva força i passió en un temps nou.

Els ballarins reconstrueixen constantment els moviments en l'escenari amb un moviment repetitiu que de cop trenquen començant amb un moviment diferent i nou. Significatiu el canvi de vestuari per a cada una de les escenes de ball, començant per un vestuari més formal negre, passant a un blau llampant i acabant en un acolorit vermell.

Magnífica també la il·luminació que en aquest espectacle adquireix un gran simbolisme, llums blaves per reflectir la soledat i la pau del bailaor, un únic focus de llum en moments de tensió, llums càlides i juganeres pels moments musicals, i llums vermelles per expressar la por, el dolor i la incertesa.

Segons llegim un dels objectius de l'espectacle és aconseguir la comunicació amb el públic, trencant la distancia, trencant els límits entre espectador i artista. Una aparent espontaneïtat fa demanar aplaudiments i bravos al públic, d'una manera una mica, ... o molt "xulesca"... i és en aquest punt concret on a nosaltres ens ha grinyolat una mica.

Per la resta hem trobat un espectacle d'una qualitat altíssima, amb uns músics i cantaors magnífics, un esplèndid cos de ball i un bailaor solista que ens ha fet posar dempeus.

Per poder veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Sóc una apassionada del flamenc. Per mi el flamenc és passió, sentiment, força, art, emoció, erotisme. És ànima. És notar un nus a l’estómac i sentir que el cor batega amb força.

En aquesta ocasió el meu escrit no és una recomanació, sinó una opinió personal del que vaig sentir, o més ben dit, el que em va transmetre el bailaor David Gutierrez en el seu espectacle “ATRAPADO EN EL TIEMPO”. Resumint en una frase, Que guapo soy y que tipo tengo.

No vaig gaudir, em vaig sentir incòmoda. El que em va transmetre David Gutierrez amb el seu ball va ser molta agressivitat. Agressivitat i molta prepotència. No em va agrada gens els seus aires de aquí estoy yo, ni els seus andares de macho ibérico, ni els paseillos de torero, ni el seu afany per rebre els constants aplaudiments del públic. El flamenc és passió no agressivitat escènica. I les bailaores... utilitzades com a dones florero. Menys mal que el final es van poder lluir i demostrar que són molt més que una desfilada de dones lluint una gran varietat de vestits flamencs. Sarai Mora, Jéssica Mora, Paula Sánchez i Helena Izquierdo, Olé!!!

M’agradaria que una cosa quedés clara, David Gutiérrez és un bailaor excel·lent. Una cosa no treu l’altra. Sobre tot això m’agradaria deixar-ho ben clar. Repeteixo, ell com a bailaor és molt i molt bo, el que passa és que en aquest espectacle no em va agradar gens el que em va transmetre.

Un altre cosa que no em va agradar gens va ser el desplegament de llums que es va utilitzar en tot l’espectacle. Una il·luminació pròpia d’un concert de discoteca, moltes vegades sense cap sentit ,fora de situació i mal programada.

El millor de tot els músics (Rafael Fernández, Fran Leon, Joaquín Pelaes, Lucas Balbo i Miranda Fernández), i les fantàstiques veus d’Ana Brenes, Thaís Hernández i David de José.

 

He esperat a escriure la meva opinió fora de termini per no perjudicar l’espectacle.

La meva valoració no està basada en la qualitat dels artistes sinó en el que em van transmetre.

 

Valoració artística: ****

Valoració de l’espectacle: **