Orland Verdú

La última versión libre del clásico Hamlet de Jessica Walker, directora de la Compañía Laboratorio, es ─en palabras de su creadora─ la última incursión de su grupo en el archiconocido texto de Shakespeare, al que lleva más de 15 años entregada, con una docena larga de trabajos por los que han pasado los actores de su propia Escuela Laboratorio, amada y temida por igual en el homogéneo y árido horizonte teatral barcelonés. Se agradece su aportación a la escena entre tanto bluf intelectual y corporativo: se agradece el riesgo y la honestidad escénicas. La dramaturgia de Jessica Walker y su mística particular, entre cielo e infierno, entre nirvana y samsara, entre teatro y mundo, toda su trayectoria artística y su […]

Un sendero hacia los pliegues del sueño y el inframundo… Un espejo donde la sonrisa de la muerte se refleja en la vida agotada y soñolienta de las marionetas. Un mundo de resonancias y latencias vivas: el umbral entre lo vivo y lo muerto. Si la vida es sueño, Cabaret Onírico está lleno de sueños, magia y poesía. El marionetista -como un demiurgo sagrado, o un Hefesto con mono de obrero- despierta un nuevo día en su taller. La dramaturgia -sencilla- acompaña cada capítulo o número del cabaret y hace de trasfondo a ese otro mundo, sutil y profundo. No tardo en quedar atrapado en sus hilos: y es que veo en el espectáculo un universo tan genial como el […]

La incursió dramàtica de Sanchis Sinisterra en la tragèdia grega amb l’intent d’adaptar el canon clàssic als actuals problemes socials i polítics deixa un regust desigual. Potser és l’opció per la tragicomèdia que és més fàcil de digerir pel públic. Què sé jo! A mi se’m queda curta, però. I no per les notes d’humor, sinó per l’absència de profunditat dramàtica en els personatges. Sense això, l’obra corre el risc -i això és el que per moments vaig sentir- d’entrar en un terreny massa pamfletari i generalista. Fem sàtira; però quan la sàtira és a través de personatges sòlids i amb un conflicte personal fort, l’obra vola sola. Sense ales. Em va faltar això: profunditat en la història personal dels […]

Petits exercicis per a un bon morir, que amb algunes innovacions importants recorda a la Trastienda (muntatge de fa uns anys del TDLS), és un viatge màgic dins el ventre de la balena sensorial del Teatre dels Sentits, amb sèu al Polvorí. Un viatge col·lectiu, a diferència d’Oracles, en què el públic s’endinsava en la foscor un per un… És obvi que hi ha molta gent acostumada a l’hàbit de seure a la butaca i esperar veure una obra; però en aquest cas –i en tots els muntatges del TDLS- no hi ha butaqueta on repenjar-se. És un viatge, i com a qualsevol viatge digne de ser aventura i no travessia turística, cal caminar i descobrir el camí per un […]

Salir de la sala con la sensación interna que el milagro todavía es posible. Que todavía los hay, de actores. Y que técnica, oficio y sangre estan al servicio de esta caja provocadora y onírica que es la escena. Felipe Cabezas se ríe del personaje, del oficio y del público a través de la vida y gloria de un saltimbanqui famoso: Tristano Martinelli. Creador del emblemático personaje de Arlecchino en el París del Cinquecento, la trayectoria de Martinelli es un ejemplo paradigmático de las luces y sombras que surcan la vida de los actores, tanto en la Europa tardorenacentista cómo en el mundo contemporáneo (las cuchilladas de Felipe Cabezas a la escena actual son deliciosas; y muy agradecidas, dado el […]