«Barcelona» és, sens dubte, la personificació de l’alè del sofriment per una guerra que no acaba, Un viatge per les diferents actituds vitals per sobreviure als horribles fets. Dues protagonistes, Emma Vilarasau i Miriam Iscla, ballen literalment un tango d’alteritat: una, la Núria, el color blanc d’una fragilitat nascuda del conformisme; l’altra, Elena, el color vermell d’una sang que batega encara per lluitar. La força del vermell que intenta salvar el blanc. El so de les bombes que de sobte atura les converses. Tot això embolicat en una escenografia costumbrista i una música exquisida, fa que un es transporti en aquell moment i que visqui de prop els sentiments de cada un. És una tensió constant i un gaudir de […]