Miquel Gascon Baz

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov. Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX. «La gavina», «L’hort dels cirerers», «Les tres germanes» i «L’oncle Vània» presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, …. Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit […]

una proposta escènica amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpretada per l’actriu Ailin Migliora i dirigida per Daniel J.Meyer. Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul. Una proposta amb una tonalitat crua i rabiosa acompanyada de música, com diu Daniel J.Meyer, […]

Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle ORATIONIBUS # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o ACTES OBSCENS EN L’ESPAI PÚBLIC, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques. Un espectacle a partir de […]

Mario Gas al llarg de la seva vida teatral ha fet molts amics literaris i musicals, i ha establert una relació d’afecte particular amb fragments de textos teatrals, poemes i cançons. I ara ens convida amb AMICI MIEI a acompanyar-lo en el seu particular viatge a través d’una curosa tria de diversos textos literaris. Ha fet una selecció de 150 poemes dels quals triarà una vintena per a cada un dels recitals, de forma que cada espectacle serà diferent, deixant també lloc a la improvisació. Una «trobada d’amics» on Mario Gas repassa alguns dels poemes o textos teatrals que formen part del seu bagatge, pels que sent una especial predilecció i que vol compartir amb nosaltres. L’acompanya al piano Barbara […]

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium. Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson. Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i […]