Miquel Gascon Baz

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte. Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que […]

Aquest espectacle ha format part del fòrum de debat artístic i social «DONES LLIURES«, un fòrum creat per donar veu als evidents greuges que provoquen a les dones, les barreres imposades a la nostra societat per raó de sexe. CLÀSSICS DESGENERATS ha nascut arran d’una pregunta essencial: «què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones?«. Vuit dramaturgues i directores han «reescrit» vuit textos del nostre patrimoni cultural alliberant-los de les connotacions de gènere. Una mirada femenina de deu minuts sobre un clàssic … deu ni do la proposta ….. I Cristina Clemente va agafar les regnes de coordinació de les vuit lectures dramatitzades estructurades en dues sessions. Per un tema d’agenda nosaltres només hem pogut veure la segona […]

Havíem llegit moltes crítiques negatives d’aquesta producció que s’ha representat durant 4 dies a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Nosaltres anàvem amb un bri d’esperança pensant que es compliria allò de què a expectatives baixes … però en aquest cas no ha estat així i hem de concloure que no hem estat capaços de connectar amb la proposta. ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS de Federico Garcia Lorca ha estat versionada per la companyia Atalaya Teatro i dirigida per Ricardo Iniesta. Atalaya va estrenar la primera versió d’aquesta obra, el 1986 als cinquanta anys de l’assassinat del poeta. Per a ells aquell era el seu primer muntatge de teatre de text, després de la seva etapa de realitzar espectacles […]

Aquesta producció de Moshe Leiser i Patrice Caurier, realitzada per al Gran Teatre del Liceu i per a la Royal Opera House del Covent Garden de Londres, va ser estrenada al Liceu el juny de 2006. La producció va tornar al Liceu el 2013 en dos períodes, al març i al juny/juliol. Nosaltres la vàrem veure al juliol del 2013. Una posada en escena força avorrida; encara sort que hem pogut veure a la soprano armènia Lianna Haroutounian que amb aquesta producció ha debutat al Liceu. Una veu esplèndida que ha lluït veritablement a partir del segon acte. L’espectacle centra tota l’atenció en el personatge protagonista i en el seu drama intern, la història de Cio-Cio San, la geisha japonesa […]

Asun Noales va crear la companyia OtraDanza l’any 2007, despres de codirigir de 2000 fins a 2007 la companyia Patas Arriba. Una companyia privada que ha creat nombrosos espectacles en els seus 11 anys de vida, i té la seva seu a la ciutat d’Elx on fan residència al CCC L’Escorxador d’Elx. L’espectacle DA CAPO sorgeix del treball conjunt de dos coreògrafs valencians de rellevància, d’una banda Asun Noales (Elx 1971), llicenciada en l’Institut del Teatre de Barcelona i d’altra banda Gustavo Ramírez (San Fulgencio, 1978) que també va passar per l’Institut del Teatre i que recentment ha creat una peça per a la companyia IT Dansa. DA CAPO és una expressió musical italiana que literalment significa “des del cap”, […]