Miquel Gascon Baz

Àngels Bassas està genial, és una actriu de cap a peus que es deixa la pell en l’escenari. Un monòleg contundent interpretat per ella amb una gran varietat de registres: Àngels és sensual, és tímida, és dòcil, és elegant, és discreta. Àngels és dura, és intransigent, és despietada, és enèrgica, és màfia. Està molt clar que de vegades has de seguir peti que peti les teves intuïcions, i aquesta proposta és una d’aquestes vegades a les que hauríem d’haver-nos refiat de la nostra intuïció … i malauradament no ho vàrem fer. A nosaltres no ens han interessat mai tot el que està relacionat amb la màfia, ni en cinema, ni en literatura. Malauradament no hem connectat amb el text, no […]

Una recomanació d’un amic “teatraire” a l’espai de Facebook «Teatre, l’opinió dels espectadors», ens va fer trobar el forat per fer cap al Cafè Teatre Llantiol i poder veure aquesta magnifica MIRTA EN ESPERA de la qual no en sabíem res. Aquesta proposta està escrita, dirigida i interpretada per Angela Palacios. Ella és actriu i realitzadora nascuda a Logronyo en 1984, i com ens explica a la seva pàgina web (www.angela-palacios.com), des de fa més de deu anys, es dedica al teatre en qualsevol format, de carrer, en sala, infantil, davant i darrere d’una càmera o transmès en una aula. Viu a Barcelona i fa tot just un any va inaugurar la plataforma de creació «Los espejos son para mirarse» […]

Dissabte dia 21 plovia a doxo quan ens vam encaminar a la Sala Muntaner per veure aquesta obra que no vam veure a la temporada 2013/2014, en aquesta mateixa sala, ni en la seva versió de fa 20 anys estrenada al Poliorama i interpretada per Josep Mª Flotats i en Juanjo Puigserver. Era per tant una obra pendent i que en la roda de premsa ens va semblar prou atractiva. I no direm pas que no és una proposta interessant, amb un text potent amagat sota un joc de paraules que volen dir més del que diuen. Però hi ha hagut alguna cosa que no ens ha acabat d’atrapar, potser el mateix text amb masses segones intencions, potser la interpretació […]

El dramaturg i director Ferran Joanmiquel (Cos a Cos) i l’actor David Martínez (La Nave Va) van unir esforços per produir aquesta obra que es va estrenar el passat novembre a l’Ateneu de Celrà. Ambdós volien presentar un projecte de teatre social denunciant la situació dels immigrants subsaharians. EL REY DEL GURUGÚ és un monòleg en què David Martínez és un gos rodamón, no te nom i viu del que pot agafar de les escombraries, és un gos social que només ensenya les dents si li volen prendre el menjar. Això és el que el mateix gos ens explica en el pati d’accés al Porta 4 on esperem amb la nostra bossa de «possessions» a les mans, a partir del […]

El drama de Romeu i Julieta, o la seva llegenda, ha estat una font inesgotable d’inspiració al llarg de tota la història, adaptacions i noves versions s’han succeït en totes les èpoques. Felice Romani, el llibretista de Bellini per a aquesta òpera, es va inspirar en les narracions de Luigi da Porto i de Matteo Bandello, però molt menys en el drama shakespearià. Una de les peculiaritats que té aquesta òpera és que el paper de Romeo, ho interpreta una dona, en el nostre torn d’abonament, va actuar la magnifica Joyce DiDonato, que juntament amb la seva parella a escena, Patrizia Ciofi que interpretava a Giulietta, va ser sense cap mena de dubte el millor de la nit. Les millors […]